Post Trenkakames
Calor
Aquesta és la paraula que principalment definiría la Trenkakames d'enguany en un sol mot. No l'havia fet abans, i el canvi de sentit hauria d'haver ajudat a facilitar el recorregut, però les elevades temperatures que es van produir el dissabte van fer estralls en el físic dels participants.
Comencem pel principi.
La sortida era a les 11:00 del matí des del Vendrell. Hi havía uns 160 participants, fet que indica com la gent arriba justeta de forces al final de la copa catalana i que hi ha pocs valents encara disposats a seguir després de passar una Montserrat-Reus i una Matagays. Malgrat que el nombre de participants pot semblar reduit comparat amb els 2.800 participants de la Mm, cal destacar que els marxadors eren de solvència contrastada, la majoría segurament federats.
Aquí teniu una mostra del Narcís i el Fidel (l'avi) de Banyoles.
I el Santi de La Llagosta, el seu amic Joan i la seva amiga del Bages.
Es va començar amb uns 15 minuts de retard, i el grup va arrencar a un ritme lleguer (excepte els de davant que es van posar a córrer). Jo vaig sortir amb el Miquel de l'Estartit i el Jordi de Girona.
El camí de seguida deixa el Vendrell per anar cap al poble de Sant Vicenç on hi ha el primer control. Tot seguit s'enfila per la serra Pedragosa, que fa honor al seu nom.
Mentres feia fotos, badava i em vaig despenjar del Jordi i el Miquel. El grup de participants, com podeu veure encara era bastant compacte (excepte les bèsties del davant que anaven corrents).
La calor anava apretant, i no va ser fins al km 12, a Sant Antoni que no va arribar l'avituallament líquid. La fruita també hi era present :D
Passem pel poble de Masarbonès i el de Masllorenç. En aquest últim ens trobem el Pere de Banyoles i el Gabi de la UME, fent una parada "tècnica" a l'ombra. Els estirem i continuen amb nosaltres.
Seguim avançant a bon pas, sempre aixafats sota els potents rajos del sol fins arribar a Rodonyà, el primer avituallament sòlid. Ja són 2/4 de 4, portem 25 km i des de les onze del matí que només hi ha hagut l'avituallment líquid amb fruita :S
A Rodonyà ens trobem un participant estirat a terra amb un cop de calor; estava literalment fos. Sortint del poble ens trobem l'ambulància que el va a buscar. Jo torno a sortir amb el Jordi i el Miquel (aquest darrer no surt a la foto perquè és el que ens la fa)
Seguim pel pla que no durarà gaire fins on comença el tros més costerut de la prova, arribant al Mas d'en Bosc on hi ha el següent avituallament líquid. Tot seguit es veu tot el què haurem de pujar fins al punt culminant de la Talaia del Montmell.
El camí de carena té unes vistes espectaculars, i no va ser fins llavors que els sol es va quedar amagat per una tímida boira que va anar agafant més força a mesura que avançava la nit.
El camí segueix fins a l'esglesia de Sant Miquel, on hi ha un avituallament i et penses que s'acaba la carena perquè baixa bruscament.
Doncs ben lluny de la realitat, perquè aquesta boira baixa amagava el punt més alt, la Talaia del Montmell amb 861m, que malauradament no ens va oferir bones vistes perquè tot estava tapat. Pels que havieu llegit el comentari prèvi a aquesta caminada, us havia dit que aquest era un dels 100 cims que proposa la FEEC pels que participem en aquesta iniciativa, o sigui que he gravat un vídeo i he fet una foto com a testimoni d'aquesta fita perquè el president del meu Centre Excursionista, el Jaume, m'ho pugui validar.
A partir d'aqui, com podeu veure a la foto i al vídeo, vaig continuar fins al final de la caminada amb els companys de l'Anoia, el Josep María i el David. Val a dir que tot el camí de carena és força dur per alguns passos on has de grimpar, i us ben asseguro que amb la forta calor que havíem passat i els km acumulats a les cames no era gaire agradable. Fer aquest camí en sentit invers i de nit, com l'any passat, deuria ser molt dur.
El camí davalla bruscament del Montmell i passa per llocs tant singulars, com aquest pi de 3 branques.
Al Km 40 hi ha l'avituallament líquid de Sant Marc.
Com veieu ja és fosc a les 8 del vespre, i el ritme ha estat molt lent, 40km en 9 hores. El sol i la duresa del terreny ha fet alentir molt el ritme.
Seguim avançant a les fosques i els frontals, majoritàriament per terrenys pedregosos. Arribem a Aiguaviva, el km 51, gairebé a les 10 de la Nit. Ja hem passat l'equador de la prova, i el Barça ha començat a jugar contra l'Athlético de Bilbao. El David porta una radio i ens va comentant les jugades.
Ara teòricament tot és baixada, però com sempre, la teoria no s'assembla a la pràctica, i apart de que hi ha trams amb algun "repechón", el camí segueix plè de pedres. Seguim fins a Marmellar "poble maleït" on hi ha l'avituallament líquid amb uns jubilats molt catxondos. Un participant de la zona ens posa la por al cos dient-nos que per la contrada se li'n diu "poble maleït" perquè hi va gent a fer esperitisme i s'han trobat algun mort sense saber encara qui va ser l'assassí.
Prosseguim amb més cautela per les històries de la vora del foc que ens han explicat fins arribar a la riera de Marmellar on hi havía l'antítesi del control anterior, és a dir, la secció jove de la Lira Vendrellenca. A 4 km més endavant hi ha l'avituallament de botifarres. Si mireu la següent foto i la treieu de contexte, ningú diría que portem fets 68 km i encara ens en queden uns 25.
Però cal refer forces, o sigui que botifarra cap endins i a fer-la baixar amb un raig de porró!
Per si fos poc, després d'aquest control ve la darrera pujada forta, fins al Castellot, que jo li diría més aviat "Castanyot" que et fot a les cames. Afortunadament el David va passar a davant a un ritme assenyat i vam pujar sense adonarnos-en.
Segons el perfil, queden 20 km de baixada, però us asseguro que després del sol i calor que hem patit i dels 70km acumulats, s'ens van fer llarg.
Vam seguir caminant i a trossos "trotant" per canviar el ritme, però no estavem per gaires filigranes. Les butllofes que em van sortir a la Montserrat-Reus em van recordar que encara no estaven del tot curades, i a Banyeres vaig haver de fer una cura d'emergència amb Compeed.
Des d'aqui ja només queden 11km fins a la Lira, i val a dir que són dels pitjors per la volta que et fan fer i el poc atractiu de l'entorn per on passes. L'entrada a Vendrell és pel torrent, que està asfaltat i molt degradat, hi ha vidres trencats pel terra que t'els pots clavar, i fins i tot una tapa de clavegueram havia desaparegut.
A les 6:45h arribavem a la Lira, on ja hi havien arribat uns 50 participants. 19h i 25 minuts no ha estat un gran temps, però donades les circumstàncies i les proves acumulades, estic molt satisfet d'haver-la acabat.
La organització ha estat molt bona, i el tracte humà excel·lent. Potser massa temps fins al primer avituallament sòlid, però res que no es pugui solucionar fàcilment en properes edicions.
Ara toca descansar i guarir les ferides dels peus, perquè d'aqui a 15 dies en venen 2 de seguides, ja no tant llargues però no per això menyspreables.
Fins llavors...
Mai enrere!
Sarri
Aquesta és la paraula que principalment definiría la Trenkakames d'enguany en un sol mot. No l'havia fet abans, i el canvi de sentit hauria d'haver ajudat a facilitar el recorregut, però les elevades temperatures que es van produir el dissabte van fer estralls en el físic dels participants.
Comencem pel principi.
La sortida era a les 11:00 del matí des del Vendrell. Hi havía uns 160 participants, fet que indica com la gent arriba justeta de forces al final de la copa catalana i que hi ha pocs valents encara disposats a seguir després de passar una Montserrat-Reus i una Matagays. Malgrat que el nombre de participants pot semblar reduit comparat amb els 2.800 participants de la Mm, cal destacar que els marxadors eren de solvència contrastada, la majoría segurament federats.Aquí teniu una mostra del Narcís i el Fidel (l'avi) de Banyoles.
I el Santi de La Llagosta, el seu amic Joan i la seva amiga del Bages.
Es va començar amb uns 15 minuts de retard, i el grup va arrencar a un ritme lleguer (excepte els de davant que es van posar a córrer). Jo vaig sortir amb el Miquel de l'Estartit i el Jordi de Girona.
El camí de seguida deixa el Vendrell per anar cap al poble de Sant Vicenç on hi ha el primer control. Tot seguit s'enfila per la serra Pedragosa, que fa honor al seu nom.
Mentres feia fotos, badava i em vaig despenjar del Jordi i el Miquel. El grup de participants, com podeu veure encara era bastant compacte (excepte les bèsties del davant que anaven corrents).La calor anava apretant, i no va ser fins al km 12, a Sant Antoni que no va arribar l'avituallament líquid. La fruita també hi era present :D
Passem pel poble de Masarbonès i el de Masllorenç. En aquest últim ens trobem el Pere de Banyoles i el Gabi de la UME, fent una parada "tècnica" a l'ombra. Els estirem i continuen amb nosaltres.
Seguim avançant a bon pas, sempre aixafats sota els potents rajos del sol fins arribar a Rodonyà, el primer avituallament sòlid. Ja són 2/4 de 4, portem 25 km i des de les onze del matí que només hi ha hagut l'avituallment líquid amb fruita :S
A Rodonyà ens trobem un participant estirat a terra amb un cop de calor; estava literalment fos. Sortint del poble ens trobem l'ambulància que el va a buscar. Jo torno a sortir amb el Jordi i el Miquel (aquest darrer no surt a la foto perquè és el que ens la fa)
Seguim pel pla que no durarà gaire fins on comença el tros més costerut de la prova, arribant al Mas d'en Bosc on hi ha el següent avituallament líquid. Tot seguit es veu tot el què haurem de pujar fins al punt culminant de la Talaia del Montmell.
El camí de carena té unes vistes espectaculars, i no va ser fins llavors que els sol es va quedar amagat per una tímida boira que va anar agafant més força a mesura que avançava la nit.
El camí segueix fins a l'esglesia de Sant Miquel, on hi ha un avituallament i et penses que s'acaba la carena perquè baixa bruscament.
Doncs ben lluny de la realitat, perquè aquesta boira baixa amagava el punt més alt, la Talaia del Montmell amb 861m, que malauradament no ens va oferir bones vistes perquè tot estava tapat. Pels que havieu llegit el comentari prèvi a aquesta caminada, us havia dit que aquest era un dels 100 cims que proposa la FEEC pels que participem en aquesta iniciativa, o sigui que he gravat un vídeo i he fet una foto com a testimoni d'aquesta fita perquè el president del meu Centre Excursionista, el Jaume, m'ho pugui validar.
A partir d'aqui, com podeu veure a la foto i al vídeo, vaig continuar fins al final de la caminada amb els companys de l'Anoia, el Josep María i el David. Val a dir que tot el camí de carena és força dur per alguns passos on has de grimpar, i us ben asseguro que amb la forta calor que havíem passat i els km acumulats a les cames no era gaire agradable. Fer aquest camí en sentit invers i de nit, com l'any passat, deuria ser molt dur.
El camí davalla bruscament del Montmell i passa per llocs tant singulars, com aquest pi de 3 branques.
Al Km 40 hi ha l'avituallament líquid de Sant Marc.
Com veieu ja és fosc a les 8 del vespre, i el ritme ha estat molt lent, 40km en 9 hores. El sol i la duresa del terreny ha fet alentir molt el ritme.Seguim avançant a les fosques i els frontals, majoritàriament per terrenys pedregosos. Arribem a Aiguaviva, el km 51, gairebé a les 10 de la Nit. Ja hem passat l'equador de la prova, i el Barça ha començat a jugar contra l'Athlético de Bilbao. El David porta una radio i ens va comentant les jugades.
Ara teòricament tot és baixada, però com sempre, la teoria no s'assembla a la pràctica, i apart de que hi ha trams amb algun "repechón", el camí segueix plè de pedres. Seguim fins a Marmellar "poble maleït" on hi ha l'avituallament líquid amb uns jubilats molt catxondos. Un participant de la zona ens posa la por al cos dient-nos que per la contrada se li'n diu "poble maleït" perquè hi va gent a fer esperitisme i s'han trobat algun mort sense saber encara qui va ser l'assassí.
Prosseguim amb més cautela per les històries de la vora del foc que ens han explicat fins arribar a la riera de Marmellar on hi havía l'antítesi del control anterior, és a dir, la secció jove de la Lira Vendrellenca. A 4 km més endavant hi ha l'avituallament de botifarres. Si mireu la següent foto i la treieu de contexte, ningú diría que portem fets 68 km i encara ens en queden uns 25.
Però cal refer forces, o sigui que botifarra cap endins i a fer-la baixar amb un raig de porró!Per si fos poc, després d'aquest control ve la darrera pujada forta, fins al Castellot, que jo li diría més aviat "Castanyot" que et fot a les cames. Afortunadament el David va passar a davant a un ritme assenyat i vam pujar sense adonarnos-en.
Segons el perfil, queden 20 km de baixada, però us asseguro que després del sol i calor que hem patit i dels 70km acumulats, s'ens van fer llarg.
Vam seguir caminant i a trossos "trotant" per canviar el ritme, però no estavem per gaires filigranes. Les butllofes que em van sortir a la Montserrat-Reus em van recordar que encara no estaven del tot curades, i a Banyeres vaig haver de fer una cura d'emergència amb Compeed.
Des d'aqui ja només queden 11km fins a la Lira, i val a dir que són dels pitjors per la volta que et fan fer i el poc atractiu de l'entorn per on passes. L'entrada a Vendrell és pel torrent, que està asfaltat i molt degradat, hi ha vidres trencats pel terra que t'els pots clavar, i fins i tot una tapa de clavegueram havia desaparegut.
A les 6:45h arribavem a la Lira, on ja hi havien arribat uns 50 participants. 19h i 25 minuts no ha estat un gran temps, però donades les circumstàncies i les proves acumulades, estic molt satisfet d'haver-la acabat.
La organització ha estat molt bona, i el tracte humà excel·lent. Potser massa temps fins al primer avituallament sòlid, però res que no es pugui solucionar fàcilment en properes edicions.
Ara toca descansar i guarir les ferides dels peus, perquè d'aqui a 15 dies en venen 2 de seguides, ja no tant llargues però no per això menyspreables.
Fins llavors...
Mai enrere!
Sarri
posted by Sarri at 8:50 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home