divendres, de juny 30, 2006

Pre Núria-Queralt

Demà és el gran dia. Demà hi ha la temuda i mítica Núria-Queralt de 92km. La distància no és el pitjor. El desnivell junt amb el tipus de terreny pre-pirinenc la fan una de les més dures.

Per si fos poc, el temps no ajuda gaire, doncs està fent bastanta calor, i de fet, diuen que aquest cap de 7mana encara en farà més. Posem per exemple, La Molina, per on passem, avui ha fet una màxima de 27º a l'ombra, i demà s'espera que s'hi arribi a 28. Evidentment, portaré la meva umbrel·la, sino, diumenge puc quedar torrat.

Comento breument la caminada: Se surt demà dissabte a les 16:30h, o sigui que no cal matinar, però tampoc es dorm, doncs es camina tota la nit. El pitjor tros és el diumenge, cap allà les 12:00h. Si encara no has arribat a Berga, la calor et pot socarrimar. El perfil és bastant dur, arribant als 2.600m d'alçada i amb 3 dents de serra finals que et dobleguen les cames.


Físicament vaig millorant, el cap de 7mana passat vaig anar a rodar dígnament durant 1 horeta, i entre setmana hi he anat 1 altre vegada. També aprofito per anar a nedar i fer estiraments cada vegada. Ahir però, per obligació profesional vaig haver d'anar als Karts :D i en una volta ràpida em vaig passar de frenada i vaig picar amb el lateral contra un mur; conseqüència: tinc un "copet" al maluc que espero no em molesti.

Aquesta vegada vindrà el Pardi, tot i que no crec que anem plegats perquè ell sortirà amb el coet al cul, com sempre. Almenys anirem plegats al tren i al cremallera.


Respecte a les pàjares, com que últimament acabo les caminades justet de forces i no a nivell muscular, sino energètic he decidit posar-hi remei. Primer he cercat informació a internet, i resulta que per aquesta travessa consumiré unes 7000kCal. Això pels no iniciats vol dir el què es menja normalment en 3 dies. Conclusió, he anat agafant reserves. Ahir, com que tenia ocasió de sopar gràtis (amb els Karts d'abans), em vaig posar entre pit i esquena un entrecot. Avui he dinat i sopat pasta, i m'enduré bastant menjar energètic (les anous tenen més de 600kcal per 100g). També he descobert que les barretes energètiques em cansen i que no són tant energètiques com diuen (no més de 80kcal per barreta), o sigui que n'he comprat de molts gustos per variar. I apart de dur menjar, des de que em llevi, intentaré alimentar-me durant tota l'estona per anar acumulant.

Si aquesta travessa és especial de per si, a partir d'ara encara ho serà més per a mi. Aquesta setmana ens ha deixat el Dani, el fundador del Centre Excursionista al que pertanyo. Era una persona molt carismàtica, de vegades una mica manaire, però de molt bon cor. Va ensenyar a molta gent a estimar la natura i a anar a la muntanya respectant-la. Per si fos poc, el parc natural del Cadí-Moixeró, per on passa la N-Q, era un dels seus indrets preferits on gairebé cada cap de 7mana hi anava. El tros dels empedrats, que tantes vegades havia recorregut, finalitza al control de Can Cerdanyola, la casa dels Germans de La Salle, de ben segur em portarà molts records i certa tristesa en passar-hi. A tu Dani, et dedico aquesta Núria-Queralt.


Mai enrere!

2 Comments:

Blogger francesc duran said...

Sarri,
molta sort en la travessa més dura del Calendari.

I com molt bé dius, sí que serà especial el tros que passa per la casa de La Salle, de fet tu i jo ens vam conèixer en una d'aquestes excursions que organitzava en Dani.

Molta sort!
Mai enrere.

1:46 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Buenu, animus, animus...que ho faras molt bé!!! De fet, ho has fet molt bé (que ja estem a dilluns).

I sí, en Dani era una gran persona, per sobre de tot. El trobarem a faltar tots, però la vida contínua i el millor que pots fer per ell és continuar anant a la muntanya amb l'entusiasme amb que ho fas.

Un petó,
Núria.

8:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home