Post Marxa Romànica Navàs
M'he oblidat la càmera de fer fotos i no puc fer reportatge fotogràfic! Aaaarrgggggh.
A part d'això, la cursa ha anat prou bé per la situació que s'ha donat.
A la sortida hi havia "els de sempre", el Xavi de Sabadell, el Jordi de Girona, el Pelayo i les "màquines" i el Carlos i l'Ivan de St. Vicenç. Parlant amb els veterans, m'han comentat que la travessa era bastant planera, però que els pals malament no anirien per si vas petat. També m'han alertat de la temuda riera de Marlés i del tros final abans de Navàs, que no era tot baixada.
Són les 6 de la tarda i sona la traca que dona la sortida. El Xavi surt corrents. El Jordi va tirant fort, i jo vaig fent amb el Carlos i l'Ivan. El Carlos em descobreix que treballa a la mateixa empresa que la Núria.
Seguim i aprofitem la claror del dia per apretar el pas. Durant els primers 20km anem a una mitja de 7km/h. Quan ja és negre nit començo a tenir molèsties a l'estómac. Primera perduda, s'ha anar alerta. Aminoro el pas. La panxa va empitjorant, jo afluxio el ritme a 5km/h. Em passa bastanta gent. És humiliant, però l'objectiu és acabar en condicions i no m'he de deixar endur pel moment. He d'anar avançant mentre el cos es recupera. Les tensions intestinals no s'afluixen, però vaig millorant. Cap al Km36 em prenc un cafetó que m'ajuda bastant; no més cocacoles amb gasos!
Em sento prou bé com per començar a córrer. El cos està bé pq. he descansat ben bé uns 18 km a pas de caminador. Torno a apujar el ritme, primer a 5,5km/h fins a 6 i 6,5. Vaig passant de tant en tant a algú que no va massa fi. Al km 44 em diuen que tinc 77 persones al davant. Jo no em desanimo i segueixo. Atrapo el Joan de Gironella, 66 anys i caminava/corria com un rellotge, sempre al mateix pas regular tant en pujada com baixada. La veu de l'experiència és clau per no perdre's a la nit.
Anem avançant quilòmetres i passant "ermites" o el què intuim que ho son amb la poca llum que les ilumina. Passem la temuda riera de Marlés. Pels que no heu participat mai en aquesta travessa, us comento que és una riera on hi han de posar una corda i un focus, i que en funció de l'aigua que baixa et pots mullar només els peus o fins a sota la collonera. Les teories per creuar-la són diverses; segons uns, diuen de posar-se bosses de plàstic; els més espartans es treuen les bambes i mitjons i passen descalços.; el Xavi em va recomenar creuar-la a sac encara que et mulléssis els peus. Per sort, no baixava gaire aigua, i es podia passar saltant de pedra en pedra.
Seguim avançant fins al control 7, km 62. Ja estem a la quarta part final del recorregut! L'estómac va aguantant però de tant en tant fa unes punxades que em fan parar; els plàtans del control van anar com anell al dit. Són les quatre de la matinada i fa ja fresqueta; em poso el cangur. Una última pujadeta i ja gairebé tot és baixada. El Joan de Gironella em diu que vagi tirant, que s'estima arribar fresc. Jo pitjo l'accelerador que és camí de baixada. Arribo al darrer control i queden només 8 km! Supero les dues pujadetes del final amb un camí una mica perdedor. Vaig a més de 8km/h. Em queden 2km i 10 minuts per arribar en menys de 13hores. La pujada final de Navàs no em permet mantenir el ritme, i arribo a les 7:03am, 13h i 3 minuts després d'haver sortit. Soc el número 42; es veu que hi ha hagut uns quants que s'han perdut i els he pogut passar :D
A l'arribada la organització et dona el resultat totalment informatitzat, i van actualitzant el llistat de la classificació temporal cada dos per tres en un panell que han muntat. Molt ben organitzat tot plegat. Vaig a la dutxa i el senyor Roca em confirma el perquè dels meus mals de ventre. Curiosament un parell de persones més també han tingut problemes estomacals.
I després de la dutxa, massatges dels alumnes d'una escola de Manresa! 3 persones fent-te massatge alhora després de recorrer 80 km és indescriptible. :)
Res més, només afegeixo que el fet de fer-se de nit és una llàstima perquè no pots veure cap ermita ni el paissatge, que llevat de les zones cremades deu ser preciós. Caldrà tornar-hi de dia i amb cotxe.
Us deixo amb la foto de la única ermita que vaig veure.
Ens veiem a la propera.
Mai enrere!
A part d'això, la cursa ha anat prou bé per la situació que s'ha donat.
A la sortida hi havia "els de sempre", el Xavi de Sabadell, el Jordi de Girona, el Pelayo i les "màquines" i el Carlos i l'Ivan de St. Vicenç. Parlant amb els veterans, m'han comentat que la travessa era bastant planera, però que els pals malament no anirien per si vas petat. També m'han alertat de la temuda riera de Marlés i del tros final abans de Navàs, que no era tot baixada.
Són les 6 de la tarda i sona la traca que dona la sortida. El Xavi surt corrents. El Jordi va tirant fort, i jo vaig fent amb el Carlos i l'Ivan. El Carlos em descobreix que treballa a la mateixa empresa que la Núria.
Seguim i aprofitem la claror del dia per apretar el pas. Durant els primers 20km anem a una mitja de 7km/h. Quan ja és negre nit començo a tenir molèsties a l'estómac. Primera perduda, s'ha anar alerta. Aminoro el pas. La panxa va empitjorant, jo afluxio el ritme a 5km/h. Em passa bastanta gent. És humiliant, però l'objectiu és acabar en condicions i no m'he de deixar endur pel moment. He d'anar avançant mentre el cos es recupera. Les tensions intestinals no s'afluixen, però vaig millorant. Cap al Km36 em prenc un cafetó que m'ajuda bastant; no més cocacoles amb gasos!
Em sento prou bé com per començar a córrer. El cos està bé pq. he descansat ben bé uns 18 km a pas de caminador. Torno a apujar el ritme, primer a 5,5km/h fins a 6 i 6,5. Vaig passant de tant en tant a algú que no va massa fi. Al km 44 em diuen que tinc 77 persones al davant. Jo no em desanimo i segueixo. Atrapo el Joan de Gironella, 66 anys i caminava/corria com un rellotge, sempre al mateix pas regular tant en pujada com baixada. La veu de l'experiència és clau per no perdre's a la nit.
Anem avançant quilòmetres i passant "ermites" o el què intuim que ho son amb la poca llum que les ilumina. Passem la temuda riera de Marlés. Pels que no heu participat mai en aquesta travessa, us comento que és una riera on hi han de posar una corda i un focus, i que en funció de l'aigua que baixa et pots mullar només els peus o fins a sota la collonera. Les teories per creuar-la són diverses; segons uns, diuen de posar-se bosses de plàstic; els més espartans es treuen les bambes i mitjons i passen descalços.; el Xavi em va recomenar creuar-la a sac encara que et mulléssis els peus. Per sort, no baixava gaire aigua, i es podia passar saltant de pedra en pedra.
Seguim avançant fins al control 7, km 62. Ja estem a la quarta part final del recorregut! L'estómac va aguantant però de tant en tant fa unes punxades que em fan parar; els plàtans del control van anar com anell al dit. Són les quatre de la matinada i fa ja fresqueta; em poso el cangur. Una última pujadeta i ja gairebé tot és baixada. El Joan de Gironella em diu que vagi tirant, que s'estima arribar fresc. Jo pitjo l'accelerador que és camí de baixada. Arribo al darrer control i queden només 8 km! Supero les dues pujadetes del final amb un camí una mica perdedor. Vaig a més de 8km/h. Em queden 2km i 10 minuts per arribar en menys de 13hores. La pujada final de Navàs no em permet mantenir el ritme, i arribo a les 7:03am, 13h i 3 minuts després d'haver sortit. Soc el número 42; es veu que hi ha hagut uns quants que s'han perdut i els he pogut passar :D
A l'arribada la organització et dona el resultat totalment informatitzat, i van actualitzant el llistat de la classificació temporal cada dos per tres en un panell que han muntat. Molt ben organitzat tot plegat. Vaig a la dutxa i el senyor Roca em confirma el perquè dels meus mals de ventre. Curiosament un parell de persones més també han tingut problemes estomacals.
I després de la dutxa, massatges dels alumnes d'una escola de Manresa! 3 persones fent-te massatge alhora després de recorrer 80 km és indescriptible. :)
Res més, només afegeixo que el fet de fer-se de nit és una llàstima perquè no pots veure cap ermita ni el paissatge, que llevat de les zones cremades deu ser preciós. Caldrà tornar-hi de dia i amb cotxe.
Us deixo amb la foto de la única ermita que vaig veure.
Ens veiem a la propera.
Mai enrere!
posted by Sarri at 4:31 p. m.
2 Comments:
Uaaalllaaa!!! I jo dormint tant feliçment mentre tu estaves cardat de debo.
Tas loku com una cabra, t'ho dic.
Però de nou et felicito pq. ets un champion,kumpany.
Ara a descansar i a per la propera...
Molts anims i endavant.
Núria.
Ei Josep!
A veure si t'animes a venir a alguna cursa d'aquesta.
Lo del MTB miro com tinc el calendari i et dic alguna cosa, ok?
Jordi
Publica un comentari a l'entrada
<< Home