Post Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades
64km i 4700m de desnivell fan 12 punts més!
Aquesta vegada no he fet gaire bon temps (10h 45'), però és que a mi les pujades fortes se m'atravessen, i a aquesta marxa n'hi ha algunes que deu n'hi do.
Ens va fer bastant bon dia. Amb un cel enterenyinat que mantenia una temperatura agradable. Cap a les 2 de la tarda va començar a treure el cap el sol i es va notar de debò, però ja quedava poquet per acabar i així et motivava a arribar més aviat :)
Com que no em coneixia el terreny, i el desnivell feia respecte, vaig seguir una tàctica conservadora, sortint a un pas "lent" fins al km 10 per veure que passava. Fins a l'Albiol no és tant dret com sembla al perfil del recorregut. La pujada als Cogullons si que és més forta (el nom li deu venir perquè és el primer que et passa pel cap quan hi arribes), i després de Capafonts hi torna a haver algun trosset força dret. Vaja, que estic fet per les pujades gaire dretes.
Fins al Km. 30 vaig anar bastant bé, però llavors vaig començar a sentir-me una mica dèbil i mal-estar. Va ser a Prades on em vaig refer amb un potent dinar que la organització havia preparat.
Ja gairebé arribant, després de Bonretorn, em trobo un membre de la organització marcant part del camí. Em pregunta si ho he trobat bé i li dic que si. Decideix acompanyar-me de tornada i m'explica que és el director de la cursa, l'Ernest. Amb l'excusa em força a arribar corrents (menys la pujada de després de la Riera).
En general una cursa molt ben organitzada, que passa per uns paratges excepcionalment bonics, amb unes cingleres espectaculars i el mar de fons. Les muntanyes de Prades no tenen per exemple, res a envejar al Montseny.
Ara a descansar que venen les vacances de Setmana Santa. Ens veiem a la Marxa de Riudoms el 30 d'Abril.
Acabo amb unes fotos de la cursa.
Mai enrera!
Abans de sortir, a les 6:30h, després de fer el "ritual de les cremes"
A l'arribada
Alguns dels participants, d'Esparraguera i Horta.
Aquesta vegada no he fet gaire bon temps (10h 45'), però és que a mi les pujades fortes se m'atravessen, i a aquesta marxa n'hi ha algunes que deu n'hi do.
Ens va fer bastant bon dia. Amb un cel enterenyinat que mantenia una temperatura agradable. Cap a les 2 de la tarda va començar a treure el cap el sol i es va notar de debò, però ja quedava poquet per acabar i així et motivava a arribar més aviat :)
Com que no em coneixia el terreny, i el desnivell feia respecte, vaig seguir una tàctica conservadora, sortint a un pas "lent" fins al km 10 per veure que passava. Fins a l'Albiol no és tant dret com sembla al perfil del recorregut. La pujada als Cogullons si que és més forta (el nom li deu venir perquè és el primer que et passa pel cap quan hi arribes), i després de Capafonts hi torna a haver algun trosset força dret. Vaja, que estic fet per les pujades gaire dretes.
Fins al Km. 30 vaig anar bastant bé, però llavors vaig començar a sentir-me una mica dèbil i mal-estar. Va ser a Prades on em vaig refer amb un potent dinar que la organització havia preparat.
Ja gairebé arribant, després de Bonretorn, em trobo un membre de la organització marcant part del camí. Em pregunta si ho he trobat bé i li dic que si. Decideix acompanyar-me de tornada i m'explica que és el director de la cursa, l'Ernest. Amb l'excusa em força a arribar corrents (menys la pujada de després de la Riera).
En general una cursa molt ben organitzada, que passa per uns paratges excepcionalment bonics, amb unes cingleres espectaculars i el mar de fons. Les muntanyes de Prades no tenen per exemple, res a envejar al Montseny.
Ara a descansar que venen les vacances de Setmana Santa. Ens veiem a la Marxa de Riudoms el 30 d'Abril.
Acabo amb unes fotos de la cursa.
Mai enrera!
Abans de sortir, a les 6:30h, després de fer el "ritual de les cremes"
A l'arribada
Alguns dels participants, d'Esparraguera i Horta.
posted by Sarri at 10:27 a. m.
4 Comments:
Molt bé Sarri! Ja en tens una altra!
Sort que no et va fer gaire sol, avui diumenge fa una calor que no vull ni imaginar-me haver de fer quilòmetres sota el sol.
Per cert, el de l'esquerra de la foto és el que anava amb en Marcel a la Trenkakames de l'any passat, oi?
Fna una fila tots tres... quin gran somriure de "uf uf uf".
FELICITATS i
MAI ENRERE! :D
Nen, vaya panzón de muntanya que t'has fotut. Estas desfet!!!
Però val la pena. Ja en tens 12 de punts (de 140...quants que n'has de fer??). Mica en mica s'omple la pica.
Anims i endavant.
Efectivament Francesc, el de la foto és el de la trencakames de l'any passat amb el Marcel. Ell encara s'enrecordava del control amb els porretes aquells tronats del Mega-volt!
Xato!!! Això de caminar se't dona bé!
Una passejada durant 30 anys pel desert no ha de semblar res per a tu...
Una abraçada! Ens veiem.
OKUPA
Publica un comentari a l'entrada
<< Home