Post Marxa dels Castells de la Segarra
Ja en tenim una!
I 6 puntets menys per la CCCR. La travessa ha anat força bé. El recorregut discorre pels bonics pobles de la Segarra. El paissatge és pla però enganya, perquè els tobogans se succeeixen pujant i baixant sense parar. Es veu que cada any surt d'un lloc diferent, i també canvien el sentit de la volta. Això deu donar un alicient a la prova si la fas més d'una vegada.
He fet un reportatge fotogràfic que el podeu veure aqui.
Aquesta vegada ha vingut la "bèstia parda", altrament conegut com a Pardi. A les 7:00h del matí hem sortit d'Hostafrancs, just quan ja començava a clarejar. Com que el temps estava indecis, he optat per agafar l'impermeable. El Pardi, més experimentat, ha decidit no agafar-lo.
Sortim a bon ritme, corrent suau. Anem deixant gent enrera fins que la situació s'estabilitza i anem al capdavant més o menys els mateixos. Arribem a Florejacs (11km), on hi ha un avituallament potent. No ens entretenim gaire, i seguim endavant.
Seguim corrent a la mateixa velocitat. Passem per un control i arribem a Guissona (20,85 km), el poble on hi ha la segona empresa que més factura de la provincia de Lleida, i de ben segur que algun dia serà una multinacional de l'alimentació.
Continuem, ara ja una mica més cansats. Anem caminant a les pujades i arribem a Llor (26,lkm). Ens jalem l'entrepà de butifarra de rigor, però estem ja bastant petats. Per si fos poc, ens atrapen unes bèsties que entrenaven pel Raid Galuois. Anaven amb una motxilla a l'esquena i al pit, i ens van passar com si estiguéssim aturats.
Seguim, ara ja caminant, fins al següent control de Castellnou d'Oluges, on hi ha unes boniques escales que et fan suar la cansalada.
A dalt de tot de les escales ve un planet i decideixo posar-me l'MP3 i començar a córrer (no gaire ràpid, eh); el Pardi no es troba massa bé i segueix caminant. Segueixo així, fins a Cervera (37,7km) on esperava als participants un avituallament potent. Durant el camí ja gairebé no coincideixo amb ningú. Els múscols de les cames em comencen a fallar, però mentres no senti principis de butllofes o problemes de lligaments, jo segueixo; tanmateix, les agulletes no me les treurà ja ningú!
Llavors comença l'enganyifa, cada control o membre de l'organització que em trobava em deia que només quedava una pujada. Doncs no, ja us dic jo que en vaig comptar unes quantes més.
S'arriba a l'Aranyó i ja només queden 10 km per acabar! Vaig atrapant a uns quants dels que ens havien passat, i arribo a Hostafrancs com a cap d'un "pelotón" que m'estimulaven a córrer perquè no quedéssin per sobre meu :D
Resultat, 5h45 de travessa i he quedat el número 32! El Pardi arriba uns 20 minuts més tard, ja molt més recuperat. Aprifto per estirar i afartar-me mentres l'espero.
No està malament, però no duia els deures de la pre-temporada fets, i es podria dir que he aprovat justet.
Com a travessa és molt bonica, pel paissatge plè d'ametllers florits, els camps verds que hi havia gràcies a les plujes abundants d'aquest any, l'olor a farigola (i a adob ;). Discorre per camins principalment agrícoles, amb un 10% d'asfalt i potser un 10% per camins del costat de les espones.
És una travessa que recomano especialment fer-la amb bicicleta, on hi ha moltes altres rutes ben marcades. També es pot anar per la carretera amb cotxe i visitar els castells, alguns d'ells força antics.
Ara a descansar i recuperar que estic una mica baldat.
Ens veiem d'aqui dues setmanes a la marxa Selva del Camp - Muntanyes de Prades.
Mai enrera!
I 6 puntets menys per la CCCR. La travessa ha anat força bé. El recorregut discorre pels bonics pobles de la Segarra. El paissatge és pla però enganya, perquè els tobogans se succeeixen pujant i baixant sense parar. Es veu que cada any surt d'un lloc diferent, i també canvien el sentit de la volta. Això deu donar un alicient a la prova si la fas més d'una vegada.
He fet un reportatge fotogràfic que el podeu veure aqui.
Aquesta vegada ha vingut la "bèstia parda", altrament conegut com a Pardi. A les 7:00h del matí hem sortit d'Hostafrancs, just quan ja començava a clarejar. Com que el temps estava indecis, he optat per agafar l'impermeable. El Pardi, més experimentat, ha decidit no agafar-lo.
Sortim a bon ritme, corrent suau. Anem deixant gent enrera fins que la situació s'estabilitza i anem al capdavant més o menys els mateixos. Arribem a Florejacs (11km), on hi ha un avituallament potent. No ens entretenim gaire, i seguim endavant.
Seguim corrent a la mateixa velocitat. Passem per un control i arribem a Guissona (20,85 km), el poble on hi ha la segona empresa que més factura de la provincia de Lleida, i de ben segur que algun dia serà una multinacional de l'alimentació.
Continuem, ara ja una mica més cansats. Anem caminant a les pujades i arribem a Llor (26,lkm). Ens jalem l'entrepà de butifarra de rigor, però estem ja bastant petats. Per si fos poc, ens atrapen unes bèsties que entrenaven pel Raid Galuois. Anaven amb una motxilla a l'esquena i al pit, i ens van passar com si estiguéssim aturats.
Seguim, ara ja caminant, fins al següent control de Castellnou d'Oluges, on hi ha unes boniques escales que et fan suar la cansalada.
A dalt de tot de les escales ve un planet i decideixo posar-me l'MP3 i començar a córrer (no gaire ràpid, eh); el Pardi no es troba massa bé i segueix caminant. Segueixo així, fins a Cervera (37,7km) on esperava als participants un avituallament potent. Durant el camí ja gairebé no coincideixo amb ningú. Els múscols de les cames em comencen a fallar, però mentres no senti principis de butllofes o problemes de lligaments, jo segueixo; tanmateix, les agulletes no me les treurà ja ningú!
Llavors comença l'enganyifa, cada control o membre de l'organització que em trobava em deia que només quedava una pujada. Doncs no, ja us dic jo que en vaig comptar unes quantes més.
S'arriba a l'Aranyó i ja només queden 10 km per acabar! Vaig atrapant a uns quants dels que ens havien passat, i arribo a Hostafrancs com a cap d'un "pelotón" que m'estimulaven a córrer perquè no quedéssin per sobre meu :D
Resultat, 5h45 de travessa i he quedat el número 32! El Pardi arriba uns 20 minuts més tard, ja molt més recuperat. Aprifto per estirar i afartar-me mentres l'espero.
No està malament, però no duia els deures de la pre-temporada fets, i es podria dir que he aprovat justet.
Com a travessa és molt bonica, pel paissatge plè d'ametllers florits, els camps verds que hi havia gràcies a les plujes abundants d'aquest any, l'olor a farigola (i a adob ;). Discorre per camins principalment agrícoles, amb un 10% d'asfalt i potser un 10% per camins del costat de les espones.
És una travessa que recomano especialment fer-la amb bicicleta, on hi ha moltes altres rutes ben marcades. També es pot anar per la carretera amb cotxe i visitar els castells, alguns d'ells força antics.
Ara a descansar i recuperar que estic una mica baldat.
Ens veiem d'aqui dues setmanes a la marxa Selva del Camp - Muntanyes de Prades.
Mai enrera!
posted by Sarri at 7:06 p. m.
3 Comments:
Ep, felicitats guapo!!! Ets un crack. Despres de tot l'esforç que has fet el finde per cuidar-me (ja que estava malalteta) has anat a fer la cursa i ho has fet superbé!!! El 32 de 800 i picu no està gens malament, no??
Per cert, gràcies a tu i també al Pardi per la super-beguda isotònica que heu agafat. M'ha anat superbé pel partit, en serio.
Bé, a veure si et vinc a veure algun dia, tot i que venir-te a veure a tu no és el mateix que que tu vinguis a un partit de futbol. El futbol es juga en un camp i tu no t'has de moure...i jo, no se que faré per veure't tota l'estona. Seguir-te??? Serà xungo, però algo farem.
1000 petons i endavant!!!
Núria
Molt bé Sarri!
Ja en tens una... i 'oju' que has arribat abans d'en Pardi... alguna cosa està passant ;)
Vinga, a descansar :)
Núria, fes-li una fregueta que segur que la necessita ;)
Felicitats! si hi ha una guerra, t'enviarem d'explorador..
Només un comentari
avituallar
conjugació
[c. 1460; de vitualla]
v tr Proveir de vitualles.
a_vi_tu_a_llar.
vitualla
[s. XIV; del ll. td. victualia, íd., neutre pl. de victualis, -e 'relatiu a l'alimentació', der. de victus, -us 'aliment']
[ generalment en pl ] f 1 Provisió de boca, especialment en els exèrcits.
2 privilegi de vitualles HIST Antic privilegi de Barcelona segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d'alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
vi_tu_a_lla.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home