Post Reus-Prades-Reus

El despertador va sonar a les 3:30h am. Cop de cotxe cap a Reus. La sortida era a les piscines municipals, i a les 5 del matí no hi havia gaire gent pel carrer per preguntar-los a on eren. Uns mossos m'ho van mig explicar i finalment hi vaig arribar.


Ja hi havia la organització acabant de preparar les taules de recollida de dorsals i samarretes. Un bon refrigeri et convidava a agafar forces per la sortida. Van caure 3 donuts pel cap baix més el tallat de rigor.

La gent anava arribant i jo feia els preparatius: cremetes, vaselina, motxilla, filtres solars, etc.

Ja despuntava el sol i tot era a punt. Vaig agafar la càmera de fer fotos més pesada que tinc per evitar temptacions de córrer. La sobrecàrrega de la cadera m'ho impedia, i no podia jugarme-la a forçar-la per risc de no acabar i no puntuar.

A la sortida vaig saludar als clàssics: Pelayo i gent de la UME, el Carlos i l'Ivan, el Jordi de Girona no va venir, i vaig veure de passada el Xavi que feia una mica tard. Ja no els veuria fins la propera cursa, doncs ells arribaràn molt més ràpid que jo.

A les 6:30h arrenca el grup, més de 600 participants. Anem sortint de Reus i els capdavanters surten corrents. Jo m'hi he de ressignar i surto caminant. Hi ha bastanta gent que ha començat molt forta i em va passant, però el grup principal en general és compacte. Al cap de mitja hora, l'amor propi pot més que el risc de no acabar-la i començo a apretar el ritme. A les pujades vaig avançant a bastanta gent, però encara formo part del grup principal.

Al primer control hem de fer cua! Comença el tros de pujada forta i la gent va per sobre de les seves possibilitats. Alguns es queden clavats a mitja pujada, d'altres els veus que bufen molt fort. Jo vaig fent al meu ritme, sempre sentint com respon el cos per detectar el mínim simptoma de sobrecàrrega.

Arribem a les antenes i hi ha un altre control. Per veure hi ha cervesa! Bastanta gent bada i d'altres paren a l'ombra del dipòsit d'aigua.
Menjo sense perdre el temps i sant tornem-hi. Encara queda molta gent a davant.

El camí prossegueix fins arribar a Prades. Encara no estem a la meitat del recorregut, i s'ha acumulat bona part dels participants. Alguns ja acaben aqui la caminada, d'altres fan una bona parada. Jo menjo ràpid mentres estiro, per continuar tot seguit. Ja son vora les 12 i el sol apreta bastant. Trec el meu paraigues-umbrel·la i genero estupefacció entre d'altres participants. El sol no ens deixarà fins al final de la caminada, i més d'un agrairia haver tingut un paraigues com el meu.

Després de Prades ve una baixada fins al poble de La febró i una pujada fins al punt més alt, el coll de l'Agustenc. El gruix de participants ja és al darrere.

Avanço a un pas ràpid i vaig deixant a gent enrere. Estic a punt de perdre'm a una cruilla cap a la Mussara. Arribo a Vilaplana i el sol no afluixa. La meva umbrel·la causa sensació i estupefacció.

Segueixo amb paciència per no córrer; he d'aguantar fins que estigui a tocar o puc petar i no acabar-la. Passat l'Aleixar em desvio i em perdo. Faig uns 3km de més fins a Maspujols entre anar i tornar.

Finalment s'arriba a la Boca de la Mina, ja a Reus. Queden menys de 2km i mig quan decideixo sortir corrents a l'esprintada. Havia de passar a tota la gent que m'havia avançat a la meva "excursió cap a Maspujols".

La cadera aguantava, i les cames també. Vaig deixar enrere almenys a uns 20 participants.

Finalment, arribo a les piscines, una mica cansat, però molt satisfet. 10h i mitja. No ha estat gaire bon temps, però he aconseguit puntuar sense desgastar el físic.

Ha estat una gran travessa, una mica dura pel sol, però molt ben organitzada, amb molt bon ambient i no faltava de res per menjar i veure.

Una merescuda dutxa va ser la recompensa final. Ara toca descansar durant 15 dies fins la propera: Pels Camins dels Matxos.

Mai enrere!