Post Travessa Montseny
Pssssssssssssssssssssssst
Aquesta onomatopèia crec que és la que millor descriu la cursa d'avui. Perquè he punxat i de valent. Anem a explicar-ho des del principi.
Em llevo a les 2 del matí (si, és correcte). Passo a buscar al Pardi a les 2:45h i cap a Gualba.
Allà no arribem gaire sobrats de temps, 20 minuts abans de les 4. Ens inscribim i agafem l'autocar que ens porta en uns 3/4 d'hora a Aiguafreda, lloc de sortida.
Comencem a les 5:00h, encara fosc amb una forta pujada cap al Tagamanent. El Pardi comença molt i molt fort. Jo només el puc seguir durant 25 minuts i acabo amb els tibials carregats i els pals per alleugerir les cames. Seguim pujant i arribem al Tagamanent; em vaig trobant gent coneguda. Porto bon ritme. Segellem al cim i cap avall de nou. El Pla de la calma (pels novells us asseguro que no és pla) es va fent corrent als plans i baixades. S'arriba a Coll Formic, bon avituallament amb el Germà Giol com cada any. Atrapo al Pardi, però ell segueix cap amunt, en direcció al Matagalls. Jo agafo una mica de forces amb 3 donuts i també cap amunt.
El vaig atrapant, però no vaig gaire sobrat. Arribo gairebé com ell al Cim i un altre cop cap avall, en direcció Sant Marçal. Les forces comencen a minvar. Començo a tenir un principi de Pájara. Afluixo el ritme de baixada. Arribem al control i avituallament abans d'iniciar la pujada a les Agudes. Quan jo arribo el Pardi marxa.
Inicio la pujada amb calma. Em conec el recorregut i se que si s'arriba amb forces al Turó de l'Home, després es pot avançar molt de tros a tota la baixada. El camí va pels famosos "castellets", una grimpada entretinguda, però que amb 30km a les cames no fa gaire gràcia en alguns trams aèris. El tros final pots decidir anar fins al coll per un "camí" decent o pujar pel dret en una grimpada bastant aèria i directe cap al cim. Evidentement pujo pel camí.
Arribo al Cim a les 10:20h. Ja tinc clar que no reduiré les 7 hores de l'any passat. Em noto que no tinc gaires forces. Vaig menjant barretes i glucosa. La cadera em coneça a fer mal. Al turó de l'home hi ha una ambulància que em posa réflex a la cadera. Vaig dirant, però no em queda gas per córrer a la baixada. M'atrapa el Xavi de Sabadell que anava bastant bé. Després el Jordi de Girona, ja a Santa Fe, i d'altres que ni he vist pq. han passat per altres rutes.
Decidexo anar tirant al meu ritme. No em canso, perquè el pas que portno n0 és canasdor, però no puc estar de pensar en la pista final on hi ha la mina i fa una calor horrible. Decideixo guardar forces per baixar-la corrents i estalviar-me la calor.
La vegetació es va acabant i cada vegada fa més calor. Un munt de gent em va passant, un rere l'altre, sense pietat. Jo no puc fer res més que seguir caminant xino-xano. No em canso, però no estic per córrer gens ni mica. L'esforç acumulat de l'anterior caminada s'està fent notar.
Finalment arribo a la pista. Ara és la meva, plego els pals i començo a baixar llençant. Faig un kilòmetre i de cop i volta, punxada a la cadera! No podia fer ni una passa més corrents. Em ressigno i decidexo baixar caminant, aguantant la calor. Sort de la crema solar. Hi ha molta pols per la pròpia pedrera i per algun cotxe. Són ja les 13:00h ben entrades. El sol apreta.
Finalment, arribo a Gualba cap allà les 13:50h. El Pardi s'ha avançat a rebre'm. Arribo molt insatisfet. Gairebé 9 hores, però ara em preocupa la cadera, tenir-la recuperada per la setmana vinent. Ja he sumat els punts d'aquesta, i ja faré bon temps en properes edicions.
La gent també està força castigada a l'arribada. Afegeixo també que durant tota la travessa els controls i avituallaments de l'organització estan molt bé, però a l'arribada et donen només una beguda i una botifarra amb pa amb tomàquet. Tenint en compte com arribem, trobo que podrien ser una mica més esplèndits, com en altres caminades, on a l'arribada hi ha de tot com en un avituallament del mig de la cursa.
Aquesta ha estat la meva "pàjara" i com l'he sabut controlar en vistes a altres experiències. He arribat molt sencer (peus, cap cremada, sense agulletes), però com comento, el més important ara és recuperar la cadera per la setmana vinent.
Ens veiem a la Reus-Prades-Reus.
Mai enrere!
Aquesta onomatopèia crec que és la que millor descriu la cursa d'avui. Perquè he punxat i de valent. Anem a explicar-ho des del principi.
Em llevo a les 2 del matí (si, és correcte). Passo a buscar al Pardi a les 2:45h i cap a Gualba.
Allà no arribem gaire sobrats de temps, 20 minuts abans de les 4. Ens inscribim i agafem l'autocar que ens porta en uns 3/4 d'hora a Aiguafreda, lloc de sortida.
Comencem a les 5:00h, encara fosc amb una forta pujada cap al Tagamanent. El Pardi comença molt i molt fort. Jo només el puc seguir durant 25 minuts i acabo amb els tibials carregats i els pals per alleugerir les cames. Seguim pujant i arribem al Tagamanent; em vaig trobant gent coneguda. Porto bon ritme. Segellem al cim i cap avall de nou. El Pla de la calma (pels novells us asseguro que no és pla) es va fent corrent als plans i baixades. S'arriba a Coll Formic, bon avituallament amb el Germà Giol com cada any. Atrapo al Pardi, però ell segueix cap amunt, en direcció al Matagalls. Jo agafo una mica de forces amb 3 donuts i també cap amunt.
El vaig atrapant, però no vaig gaire sobrat. Arribo gairebé com ell al Cim i un altre cop cap avall, en direcció Sant Marçal. Les forces comencen a minvar. Començo a tenir un principi de Pájara. Afluixo el ritme de baixada. Arribem al control i avituallament abans d'iniciar la pujada a les Agudes. Quan jo arribo el Pardi marxa.
Inicio la pujada amb calma. Em conec el recorregut i se que si s'arriba amb forces al Turó de l'Home, després es pot avançar molt de tros a tota la baixada. El camí va pels famosos "castellets", una grimpada entretinguda, però que amb 30km a les cames no fa gaire gràcia en alguns trams aèris. El tros final pots decidir anar fins al coll per un "camí" decent o pujar pel dret en una grimpada bastant aèria i directe cap al cim. Evidentement pujo pel camí.
Arribo al Cim a les 10:20h. Ja tinc clar que no reduiré les 7 hores de l'any passat. Em noto que no tinc gaires forces. Vaig menjant barretes i glucosa. La cadera em coneça a fer mal. Al turó de l'home hi ha una ambulància que em posa réflex a la cadera. Vaig dirant, però no em queda gas per córrer a la baixada. M'atrapa el Xavi de Sabadell que anava bastant bé. Després el Jordi de Girona, ja a Santa Fe, i d'altres que ni he vist pq. han passat per altres rutes.
Decidexo anar tirant al meu ritme. No em canso, perquè el pas que portno n0 és canasdor, però no puc estar de pensar en la pista final on hi ha la mina i fa una calor horrible. Decideixo guardar forces per baixar-la corrents i estalviar-me la calor.
La vegetació es va acabant i cada vegada fa més calor. Un munt de gent em va passant, un rere l'altre, sense pietat. Jo no puc fer res més que seguir caminant xino-xano. No em canso, però no estic per córrer gens ni mica. L'esforç acumulat de l'anterior caminada s'està fent notar.
Finalment arribo a la pista. Ara és la meva, plego els pals i començo a baixar llençant. Faig un kilòmetre i de cop i volta, punxada a la cadera! No podia fer ni una passa més corrents. Em ressigno i decidexo baixar caminant, aguantant la calor. Sort de la crema solar. Hi ha molta pols per la pròpia pedrera i per algun cotxe. Són ja les 13:00h ben entrades. El sol apreta.
Finalment, arribo a Gualba cap allà les 13:50h. El Pardi s'ha avançat a rebre'm. Arribo molt insatisfet. Gairebé 9 hores, però ara em preocupa la cadera, tenir-la recuperada per la setmana vinent. Ja he sumat els punts d'aquesta, i ja faré bon temps en properes edicions.
La gent també està força castigada a l'arribada. Afegeixo també que durant tota la travessa els controls i avituallaments de l'organització estan molt bé, però a l'arribada et donen només una beguda i una botifarra amb pa amb tomàquet. Tenint en compte com arribem, trobo que podrien ser una mica més esplèndits, com en altres caminades, on a l'arribada hi ha de tot com en un avituallament del mig de la cursa.
Aquesta ha estat la meva "pàjara" i com l'he sabut controlar en vistes a altres experiències. He arribat molt sencer (peus, cap cremada, sense agulletes), però com comento, el més important ara és recuperar la cadera per la setmana vinent.
Ens veiem a la Reus-Prades-Reus.
Mai enrere!
posted by Sarri at 5:54 p. m.
2 Comments:
Ei, Sarri!!
M'ha agradat molt el teu comentari de la cursa. I més perquè jo he fet un tros del que dius fa dos anys: Aiguafreda-Pla de la Calma-Turó de l'Home?? No ho sé.
I a recuperar bé la cadera, eh!!
Sandra (Sandriki)
Segurament vas pujar al Matagalls enlloc del Turó de l'Home. És la ruta més natural.
Intentaré fer bondat per la cadera!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home