Post Gràcia-Montserrat

9h 45 minuts i 10 punts més!

Ha estat realment dur. Comencem pel principi.
La cursa sortia a les 17:00h de Rius i Taulet a Gràcia, però a les 13:00h estic a Monistrol per deixar el cotxe. Em trobo l'Ernest de Castelldefels i així fem el viatge en tren plegats cap a BCN. Ell que és un gat vell ha deixat el cotxe a Montserrat perquè sabia que a la nit aixequen la barrera del Parking i pots marxar sense pagar :) Per si fos poc, el paio ha baixat a peu des de Montserrat "per escalfar".

Al tren m'explica batalletes i jo converteixo el bagó en un bagó restaurant menjant-m'hi el dinar.

El registre de la sortida una mica caòtic. Males cares per part de la organització i bastanta desinformació, que si has pagat primera setmana, a una fila, si ets federat una altre, però tot això de viva veu. Haurien de prendre nota d'altres marxes, o la federació catalana hauria d'exigir uns mínims de qualitat.


A les cinc menys cinc arriba la Núria i fa alguna foto. Les podeu veure per aqui penjades.

Comença la marxa i hi ha gent que surt corrents, d'altres xino-xano i d'altres senzillament s'esperen als companys.
Em trobo el Carlos i l'Ivan; em comenten que a la Marxa de Navàs anaven molt bé però es van perdre i van fer 2 hores de marrada!


Es puja pel carrer Balmes fins l'avda. Tibidabo, peu del funicular, carretera de les aigues i torre de Collserola. Ja tenim el primer control.
La gent s'ha anat estirant, i a les ziga-zagues es veu la fila de participants que va pujant.
M'enganxo amb el grup del cap-davant que baixa corrents fins la font de la Budellera. Allà em perdo i crec que amb la tonteria faig inconscientment alguna drecera :D

Es segueix fins l'escola Xiprers. Portava un ritme bo. Primer avituallament amb una dona un pèl antipàtica, prohibint veure aigua si no era amb el got oficial. Amb això del got alguns membres de la organització n'han fet un grà massa i han perdut el mon de vista; l'objectiu era no malgastar gots de plàstic, per tant, si cadascú es porta la seva cantimplora o recipient particular, fins i tot encara es gasten menys gots perquè no caldria ni el got verd d'aquest any. Feia molta calor, i fins i tot han recriminat a un participant perquè s'ha tirat aigua pel cap.

Prosseguim amb successives pujades i baixades. Anem cap a Valldoreix i deixem Collserola. El grup del capdavant encara s'estira més. Fa bastanta xafogor, però s'ha d'aprofitar la llum del sol per avançar ràpid. Passem per l'hermita de la Salut i arribem al segon avituallament de Can Maimó.

Allà em trobo al Luís Gómez, un company de la feina que feia l'assistència al seu fill i el seu jove. Bereno entrepans de Nocilla i cap endavant. La rotonda de Castellbisbal no estava gaire bé assenyalada i estic a punt de perdre'm. Deixem Castellbisbal i ja vaig gairebé sol, només es veu a la distància a gent de tant en tant.

Una pujada molt forta porta fins al km 30 i el 3er. avituallament. Portava 4h i 20', era un bon promig que preveia arribar abans de les 2:00h a montserrat i fer menys de 9 hores. Portava una velocitat promig de 6,9km/h.

Segueixo animat i poso el frontal perquè els cotxes em veiessin en algun tram que passava per la carretera.

Tot just abans d'arribar a Ullastrell agafo al Pelayo. Anem tirant xino-xano perquè feia pujada. Gràcies a ell no em salto el control d'Ullastrell, que és una mica perdedor. Queden només 22km. Ens atrapa el Jaume de Sant Boi.

Comença el tram nocturn de debò. Allunyat de zona urbana es passa per les rieres de Gaià i Sant Jaume. En general el tram està bastant ben marcat.

Arribem al coll d'Olesa on hi ha l'avituallament. Ens diuen que només queden 13 km. Semblava que érem a tocar, però venia el pitjor tros de la travessa. Fins que no s'arriba a l'aeri hi ha un tram de 10km de constant pujades i baixades per trialeres plenes de pedres i roques arenisques que relliscaven com una mala cosa. Els guants i els pals afortunadament van frustrar dues caigudes que de ben segur hagués vist les estrelles. Vaig bastant lent. Em deixa enrere el Pelayo i em passen uns 5 participants. Per si fos poc, tot és plè d'uns arbustos que punxen com una mala cosa i t'esgarrinxen totes les cames.

Finalment, a les 2:20h arribo a l'aeri. Allà decideixo agafar forces i aigua, perquè ja em conec la pujada a Montserrat i mai més m'hi agafarà cap pàjara. M'atrapa un company d'igualada i comencem a pujar. Jo amb pals i al meu ritme, ell diu que anava tocat, però trescava més ràpid que jo! El camí enganxa amb el que puja de monistrol i finalment arribo a les escales que baixen a la cova. Ja gairebé hi era! Em va envair una emoció inmensa. Tot el patiment es veia recompensat.

Quatre esglaonets més i fitxo a l'arribada. Dec haver quedat al voltant del 30; caldrà esperar a les classificacions finals, però el què importa és el resultat personal. La meva sorpresa és majúscula quan em trobo el Xavi de Sabadell.

Resulta que al seu fill Carles li ha agafat una sobrecàrrega muscular i ha hagut de plegar. Aquest jovent no aguanta res! ;)

El Xavi em baixa fins a Olesa on hi tinc el cotxe i a les 4:30h ja era a casa dutxat i dormint.

Ha estat una marxa bastant dura, sobretot els darrers 13km perquè són un terreny que no s'em dona bé. També hauré de comprar unes bambes, perquè les que tinc, la sola és massa prima i les plantes dels peus s'en ressenteixen, especialment si el terreny és pedregós.

Ara a descansar tota la setmana, que el cap de 7mana vinent toca la del Montseny, la més curta i la més bonica.

Mai enrere!