Post Pels Camins dels Matxos

Ja se que fa 5 dies que vaig acabar aquesta caminada, però vaig acabar molt tard, el dilluns s'em va ajuntar amb el meu aniversari i tots els convidats, i durant la setmana no hi ha hagut temps per res, rematant-la ahir amb la revetlla de Sant Joan. Avui dissabte que tinc un momentet, escriuré la crònica.

Començaré pel principi doncs. Com ja sabeu, la meva cadera-gluti no està massa fi, per tant vaig decidir no córrer i portar la càmera de Video. Això em va permetre tenir un recull audiovisual molt vaulós de la travessa, sent la perimera persona d'un participant; vaja, una mena d'Arcadi Alibés.

A les 6:00h ja era a Torelló. Cap problema per trobar la sortida, però anava una mica justet. Fer la inscripció i agafar els obsequis de rigor. A les 6:30h vàrem sortir unes 230 persones. Jo per variar, l'últim, gravant amb la meva càmera i sense presses. Com més al final comences, més gent passes i més et motiva ;)

El camí pujava per carena passant pel Castell de Torelló fins al Santuari de Bellmunt, on hi havia l'esmorzar ben parat. El sol apretava, però la zona és molt verda i durant gairebé tot el recorregut els arbres ens van protegir del sol. Per si un cas, jo portava el meu paraigües-umbrel·la, però no el vaig haver de fer servir.

Després de Bellmunt, tot baixada, començo a "trotar" i tinc bones sensacions (sense forçar, eh?)
Es creuava el riu Ges, amb el salt del molí fins al punt d'aigua i plàtans anomenat Salgueda. La pujada seguia fins al Coll de Sant Bartomeu. Allà decideixo seguir cap al Puigsacalm; si hi feies tard, t'obligaven a fer el camí "curt". Tot seguit hi havia l'avituallament, per agafar forces abans del Puigsacalm. Quatre quilòmetres més tard s'arribava al punt més alt de la caminada, on hi
havia el control 4.

Uns cartells "simpatics" t'animaven o et desanimaven a seguir endavant.

La baixada del Puigmal tenia un punt una mica crític, doncs hi havia cordes fixes per seguretat, doncs el pendent era una mica pronunciat. No era perillós, però millor posar-hi cordes.

Així s'arribava al coll de bracons; el físic aguantava, sense forçar. Malgrat el ritme que era intens, s'avançava lentament, degut als desnivells del terreny i les meves filmacions (gairebé una hora de filmació!)

El camí seguia per la Grevolosa, un indrèt que no te res a envejar a les fagedes de la Garrotxa; al final s'arribava al control 5 del Prat. Hi vaig arribar cap allà les 14:00h. El recorregut fet era ja de 30 km, a la meitat, però portava gairebé 8 hores! Em trobo el Carlos, el Pelayo i altres de la UME, que ja baixaven de Cabrera; portaven 40km! Amb això us podeu fer una idea del ritme de la marxa. En aquest control, novament podies triar entre pujar a Cabrera o seguir de tornada cap a Torelló. Com que vaig arribar-hi abans de les 14:15h, hora que tancaven la possibilitat de fer tota la ruta dels Camins dels Matxos, vaig tirar endavant. Al control també hi ha el Santi de la Llagosta i fem el camí plegats.

Són 8 km de més, i uns 500m de desnivell de pujada culminats per més de 320 esglaons. La vista de dalt estant és impresionant, però la calor apretava i les forces començaven a fallar. El descens és ràpid per a tornar al control del Prat; una mica més cansats ja, ens posem a dinar.

El camí prossegueix per una pista, quan es va posar a ploure molt poquet (encara em faria servei el paraigües). Semblava que només quedava l'últim esforç fins arribar a Torelló, però no, encara faltava superar els 200m. del Puig de la Salgueda. Hi arribo bastant "empajarat" i no tinc ni forces per filmar. El Santi de la Llagosta segueix perquè passo de que m'esperi.

El camí baixa tot el què ha pujat i discorre paral·lel al riu Ges. Tornen a venir les ganes de remullar-se, però l'objectiu no ho permet. Ja es veu Sant Pere de Torelló i sembla que s'hi és a tocar, quan el camí et fa fer una volta passant per l'hermita de Sant Roc. Torna a haver-hi una pujada, no tant forta com l'anterior, però "gratuita". El cos no està per masses filigranes, i vaig tirant com puc.

Tampoc estic per córrer, així que vaig xino-xano. S'arriba al control 9, a Sant Pere de Torelló, el primer lloc poblat de tota la marxa. Ja només queden 5km, però es faran eterns.

De camí cap a Torelló hi ha algú que em va passant. Arribo a les 21:30h a Torelló i només un altre participant arriba darrere meu. Soc el darrer que ha fet la cursa dels Matxos, però almenys he aconseguit completar tot el recorregut.

Si es fan números, el ritme de la caminada que he portat ha estat de 4km/h; bastant baix comparant amb altres curses que he fet, però hi ha el temps afegit que filmava, i el recorregut era especialment dur. Això no obstant, demostra que a ritme de caminador es pot fer tot "els camins dels matxos". A l'arribada vaig tenir una recompensa doble: la satisfacció d'haver acabat i la ronyonera que vaig guanyar en el sorteig de productes Salomon!

Ha estat una gran caminada, molt ben organitzada i amb una gran participació malgrat la duresa. Només milloraria la inscripció que es pogués per fer internet i no perdre temps a Torelló escrivint les dades, però en les properes edicions segur que ho milloraran.

Ara toca descansar i recuperar. Ahir vaig aconseguir anar a córrer sense que la cadera patís gaire, o sigui que sembla que la cosa millora. El proper cap de setmana toca la Núria Queralt, la més picant, 92 km en un terreny pre-pirinenc, amb el tròs de barranc dels empedrats, la duresa del pas per la mina descoberta i asoleiada, però no em farà tirar enrere. Ja la conec i sé com de dura és; només cal estar preparat.

Ens veiem a la Núria-Queralt.

Mai enrere!