Pre Núria-Queralt

Demà és el gran dia. Demà hi ha la temuda i mítica Núria-Queralt de 92km. La distància no és el pitjor. El desnivell junt amb el tipus de terreny pre-pirinenc la fan una de les més dures.

Per si fos poc, el temps no ajuda gaire, doncs està fent bastanta calor, i de fet, diuen que aquest cap de 7mana encara en farà més. Posem per exemple, La Molina, per on passem, avui ha fet una màxima de 27º a l'ombra, i demà s'espera que s'hi arribi a 28. Evidentment, portaré la meva umbrel·la, sino, diumenge puc quedar torrat.

Comento breument la caminada: Se surt demà dissabte a les 16:30h, o sigui que no cal matinar, però tampoc es dorm, doncs es camina tota la nit. El pitjor tros és el diumenge, cap allà les 12:00h. Si encara no has arribat a Berga, la calor et pot socarrimar. El perfil és bastant dur, arribant als 2.600m d'alçada i amb 3 dents de serra finals que et dobleguen les cames.


Físicament vaig millorant, el cap de 7mana passat vaig anar a rodar dígnament durant 1 horeta, i entre setmana hi he anat 1 altre vegada. També aprofito per anar a nedar i fer estiraments cada vegada. Ahir però, per obligació profesional vaig haver d'anar als Karts :D i en una volta ràpida em vaig passar de frenada i vaig picar amb el lateral contra un mur; conseqüència: tinc un "copet" al maluc que espero no em molesti.

Aquesta vegada vindrà el Pardi, tot i que no crec que anem plegats perquè ell sortirà amb el coet al cul, com sempre. Almenys anirem plegats al tren i al cremallera.


Respecte a les pàjares, com que últimament acabo les caminades justet de forces i no a nivell muscular, sino energètic he decidit posar-hi remei. Primer he cercat informació a internet, i resulta que per aquesta travessa consumiré unes 7000kCal. Això pels no iniciats vol dir el què es menja normalment en 3 dies. Conclusió, he anat agafant reserves. Ahir, com que tenia ocasió de sopar gràtis (amb els Karts d'abans), em vaig posar entre pit i esquena un entrecot. Avui he dinat i sopat pasta, i m'enduré bastant menjar energètic (les anous tenen més de 600kcal per 100g). També he descobert que les barretes energètiques em cansen i que no són tant energètiques com diuen (no més de 80kcal per barreta), o sigui que n'he comprat de molts gustos per variar. I apart de dur menjar, des de que em llevi, intentaré alimentar-me durant tota l'estona per anar acumulant.

Si aquesta travessa és especial de per si, a partir d'ara encara ho serà més per a mi. Aquesta setmana ens ha deixat el Dani, el fundador del Centre Excursionista al que pertanyo. Era una persona molt carismàtica, de vegades una mica manaire, però de molt bon cor. Va ensenyar a molta gent a estimar la natura i a anar a la muntanya respectant-la. Per si fos poc, el parc natural del Cadí-Moixeró, per on passa la N-Q, era un dels seus indrets preferits on gairebé cada cap de 7mana hi anava. El tros dels empedrats, que tantes vegades havia recorregut, finalitza al control de Can Cerdanyola, la casa dels Germans de La Salle, de ben segur em portarà molts records i certa tristesa en passar-hi. A tu Dani, et dedico aquesta Núria-Queralt.


Mai enrere!

Post Pels Camins dels Matxos

Ja se que fa 5 dies que vaig acabar aquesta caminada, però vaig acabar molt tard, el dilluns s'em va ajuntar amb el meu aniversari i tots els convidats, i durant la setmana no hi ha hagut temps per res, rematant-la ahir amb la revetlla de Sant Joan. Avui dissabte que tinc un momentet, escriuré la crònica.

Començaré pel principi doncs. Com ja sabeu, la meva cadera-gluti no està massa fi, per tant vaig decidir no córrer i portar la càmera de Video. Això em va permetre tenir un recull audiovisual molt vaulós de la travessa, sent la perimera persona d'un participant; vaja, una mena d'Arcadi Alibés.

A les 6:00h ja era a Torelló. Cap problema per trobar la sortida, però anava una mica justet. Fer la inscripció i agafar els obsequis de rigor. A les 6:30h vàrem sortir unes 230 persones. Jo per variar, l'últim, gravant amb la meva càmera i sense presses. Com més al final comences, més gent passes i més et motiva ;)

El camí pujava per carena passant pel Castell de Torelló fins al Santuari de Bellmunt, on hi havia l'esmorzar ben parat. El sol apretava, però la zona és molt verda i durant gairebé tot el recorregut els arbres ens van protegir del sol. Per si un cas, jo portava el meu paraigües-umbrel·la, però no el vaig haver de fer servir.

Després de Bellmunt, tot baixada, començo a "trotar" i tinc bones sensacions (sense forçar, eh?)
Es creuava el riu Ges, amb el salt del molí fins al punt d'aigua i plàtans anomenat Salgueda. La pujada seguia fins al Coll de Sant Bartomeu. Allà decideixo seguir cap al Puigsacalm; si hi feies tard, t'obligaven a fer el camí "curt". Tot seguit hi havia l'avituallament, per agafar forces abans del Puigsacalm. Quatre quilòmetres més tard s'arribava al punt més alt de la caminada, on hi
havia el control 4.

Uns cartells "simpatics" t'animaven o et desanimaven a seguir endavant.

La baixada del Puigmal tenia un punt una mica crític, doncs hi havia cordes fixes per seguretat, doncs el pendent era una mica pronunciat. No era perillós, però millor posar-hi cordes.

Així s'arribava al coll de bracons; el físic aguantava, sense forçar. Malgrat el ritme que era intens, s'avançava lentament, degut als desnivells del terreny i les meves filmacions (gairebé una hora de filmació!)

El camí seguia per la Grevolosa, un indrèt que no te res a envejar a les fagedes de la Garrotxa; al final s'arribava al control 5 del Prat. Hi vaig arribar cap allà les 14:00h. El recorregut fet era ja de 30 km, a la meitat, però portava gairebé 8 hores! Em trobo el Carlos, el Pelayo i altres de la UME, que ja baixaven de Cabrera; portaven 40km! Amb això us podeu fer una idea del ritme de la marxa. En aquest control, novament podies triar entre pujar a Cabrera o seguir de tornada cap a Torelló. Com que vaig arribar-hi abans de les 14:15h, hora que tancaven la possibilitat de fer tota la ruta dels Camins dels Matxos, vaig tirar endavant. Al control també hi ha el Santi de la Llagosta i fem el camí plegats.

Són 8 km de més, i uns 500m de desnivell de pujada culminats per més de 320 esglaons. La vista de dalt estant és impresionant, però la calor apretava i les forces començaven a fallar. El descens és ràpid per a tornar al control del Prat; una mica més cansats ja, ens posem a dinar.

El camí prossegueix per una pista, quan es va posar a ploure molt poquet (encara em faria servei el paraigües). Semblava que només quedava l'últim esforç fins arribar a Torelló, però no, encara faltava superar els 200m. del Puig de la Salgueda. Hi arribo bastant "empajarat" i no tinc ni forces per filmar. El Santi de la Llagosta segueix perquè passo de que m'esperi.

El camí baixa tot el què ha pujat i discorre paral·lel al riu Ges. Tornen a venir les ganes de remullar-se, però l'objectiu no ho permet. Ja es veu Sant Pere de Torelló i sembla que s'hi és a tocar, quan el camí et fa fer una volta passant per l'hermita de Sant Roc. Torna a haver-hi una pujada, no tant forta com l'anterior, però "gratuita". El cos no està per masses filigranes, i vaig tirant com puc.

Tampoc estic per córrer, així que vaig xino-xano. S'arriba al control 9, a Sant Pere de Torelló, el primer lloc poblat de tota la marxa. Ja només queden 5km, però es faran eterns.

De camí cap a Torelló hi ha algú que em va passant. Arribo a les 21:30h a Torelló i només un altre participant arriba darrere meu. Soc el darrer que ha fet la cursa dels Matxos, però almenys he aconseguit completar tot el recorregut.

Si es fan números, el ritme de la caminada que he portat ha estat de 4km/h; bastant baix comparant amb altres curses que he fet, però hi ha el temps afegit que filmava, i el recorregut era especialment dur. Això no obstant, demostra que a ritme de caminador es pot fer tot "els camins dels matxos". A l'arribada vaig tenir una recompensa doble: la satisfacció d'haver acabat i la ronyonera que vaig guanyar en el sorteig de productes Salomon!

Ha estat una gran caminada, molt ben organitzada i amb una gran participació malgrat la duresa. Només milloraria la inscripció que es pogués per fer internet i no perdre temps a Torelló escrivint les dades, però en les properes edicions segur que ho milloraran.

Ara toca descansar i recuperar. Ahir vaig aconseguir anar a córrer sense que la cadera patís gaire, o sigui que sembla que la cosa millora. El proper cap de setmana toca la Núria Queralt, la més picant, 92 km en un terreny pre-pirinenc, amb el tròs de barranc dels empedrats, la duresa del pas per la mina descoberta i asoleiada, però no em farà tirar enrere. Ja la conec i sé com de dura és; només cal estar preparat.

Ens veiem a la Núria-Queralt.

Mai enrere!

Pre Pels Camins dels Matxos

Hola de nou!

Després de les 3 caminades anteriors seguides i d'un merescut descans el cap de setmana anterior, tornem a la CCCR.

Aquest cop, el Centre Excursionista de Torelló ha inclòs aquesta mítica marxa a la CCCR. Comencem pel principi. Pels no avesats, us avanço que un matxo és això:


No és un ruc, ni un ase, ni un guarà, ni una mula, ni un cavall. És un MATXO. I si no ho he entès malament, és un creuament entre un ruc i una euga, de manera que surt un animal molt fort, robust i amb una gran resistència.

Doncs bé, suposo que el recorregut que ens proposen els de Torelló deuria discórrer per camins que feien servir aquestes bèsties per treballar a la muntanya.

El recorregut és de 61km i un desnivell de 6390m. Us adjunto un desnivell.

Com podeu veure, passa per llocs tant emblemàtics com són el PuigSacalm i l'hermita de Cabrera. També podreu veure trans en "gris" perquè són opcionals. El recorregut és un gran cercle d'on surten anells, de manera que la gent pot fer el cercle principal, o incloure els anells complementaris per a fer el PuigSacalm i Cabrera. Si fas tot el recorregut s'anomena "Camí dels Matxos".

Pel què he llegit, hi ha trams bastant durs, amb fortes pujades-grimpades, amb escales a Cabrera (ja l'he feta aquesta jo) i amb una baixada que té cordes fixes, o sigui que fa una mica de respecte tot plegat (us asseguro que quan portes 30 o 40km a les cames, el pas més fàcil s'et fa força difícil)

Jo físicament no estic recuperat del tot de la cadera, o sigui que començaré suau, amb la meva "umbrel·la" i ja veurem cap al final com respòn el cos.

La travessa és el diumenge 18 i comença ben d'hora (6:30h), o sigui que al migdia tocarà soleiada. També coincideix amb el referèndum, però jo que soc persona previsora, ja vaig votar per correu :D

I també us puc avançar que és la darrera travessa que faré amb la vintena d'anys, perquè el dilluns 19 en faré 30 i canviaré de desenes. Serà doncs, una travessa molt especial, pel recorregut i pel moment de celebració.

Ens veiem després de la marxa.

Mai enrere!

Post Reus-Prades-Reus

El despertador va sonar a les 3:30h am. Cop de cotxe cap a Reus. La sortida era a les piscines municipals, i a les 5 del matí no hi havia gaire gent pel carrer per preguntar-los a on eren. Uns mossos m'ho van mig explicar i finalment hi vaig arribar.


Ja hi havia la organització acabant de preparar les taules de recollida de dorsals i samarretes. Un bon refrigeri et convidava a agafar forces per la sortida. Van caure 3 donuts pel cap baix més el tallat de rigor.

La gent anava arribant i jo feia els preparatius: cremetes, vaselina, motxilla, filtres solars, etc.

Ja despuntava el sol i tot era a punt. Vaig agafar la càmera de fer fotos més pesada que tinc per evitar temptacions de córrer. La sobrecàrrega de la cadera m'ho impedia, i no podia jugarme-la a forçar-la per risc de no acabar i no puntuar.

A la sortida vaig saludar als clàssics: Pelayo i gent de la UME, el Carlos i l'Ivan, el Jordi de Girona no va venir, i vaig veure de passada el Xavi que feia una mica tard. Ja no els veuria fins la propera cursa, doncs ells arribaràn molt més ràpid que jo.

A les 6:30h arrenca el grup, més de 600 participants. Anem sortint de Reus i els capdavanters surten corrents. Jo m'hi he de ressignar i surto caminant. Hi ha bastanta gent que ha començat molt forta i em va passant, però el grup principal en general és compacte. Al cap de mitja hora, l'amor propi pot més que el risc de no acabar-la i començo a apretar el ritme. A les pujades vaig avançant a bastanta gent, però encara formo part del grup principal.

Al primer control hem de fer cua! Comença el tros de pujada forta i la gent va per sobre de les seves possibilitats. Alguns es queden clavats a mitja pujada, d'altres els veus que bufen molt fort. Jo vaig fent al meu ritme, sempre sentint com respon el cos per detectar el mínim simptoma de sobrecàrrega.

Arribem a les antenes i hi ha un altre control. Per veure hi ha cervesa! Bastanta gent bada i d'altres paren a l'ombra del dipòsit d'aigua.
Menjo sense perdre el temps i sant tornem-hi. Encara queda molta gent a davant.

El camí prossegueix fins arribar a Prades. Encara no estem a la meitat del recorregut, i s'ha acumulat bona part dels participants. Alguns ja acaben aqui la caminada, d'altres fan una bona parada. Jo menjo ràpid mentres estiro, per continuar tot seguit. Ja son vora les 12 i el sol apreta bastant. Trec el meu paraigues-umbrel·la i genero estupefacció entre d'altres participants. El sol no ens deixarà fins al final de la caminada, i més d'un agrairia haver tingut un paraigues com el meu.

Després de Prades ve una baixada fins al poble de La febró i una pujada fins al punt més alt, el coll de l'Agustenc. El gruix de participants ja és al darrere.

Avanço a un pas ràpid i vaig deixant a gent enrere. Estic a punt de perdre'm a una cruilla cap a la Mussara. Arribo a Vilaplana i el sol no afluixa. La meva umbrel·la causa sensació i estupefacció.

Segueixo amb paciència per no córrer; he d'aguantar fins que estigui a tocar o puc petar i no acabar-la. Passat l'Aleixar em desvio i em perdo. Faig uns 3km de més fins a Maspujols entre anar i tornar.

Finalment s'arriba a la Boca de la Mina, ja a Reus. Queden menys de 2km i mig quan decideixo sortir corrents a l'esprintada. Havia de passar a tota la gent que m'havia avançat a la meva "excursió cap a Maspujols".

La cadera aguantava, i les cames també. Vaig deixar enrere almenys a uns 20 participants.

Finalment, arribo a les piscines, una mica cansat, però molt satisfet. 10h i mitja. No ha estat gaire bon temps, però he aconseguit puntuar sense desgastar el físic.

Ha estat una gran travessa, una mica dura pel sol, però molt ben organitzada, amb molt bon ambient i no faltava de res per menjar i veure.

Una merescuda dutxa va ser la recompensa final. Ara toca descansar durant 15 dies fins la propera: Pels Camins dels Matxos.

Mai enrere!

Pre Reus-Prades-Reus

Demà toca un gran repte!

55km i la meva cadera no està recuperada del tot. Sembla que és una sobrecàrrega muscular, o sigui que aniré tranquil encara que m'hi estigui 10 o 12 hores. El més important és la Copa Catalana i la regularitat. Amb aquesta ja seran 3 les curses seguides sense descansar i això passa factura.

A la web del centre excursionista de Reus no hi ha molta informació sobre el desnivell; caldrà anar amb compte. També és el dia en què el Nàstic ha pujat a 1era. la gent de la zona estarà resacosa de celebració.

La previsió meteorològica diu que farà sol sense cap núvol. M'estic plantejant portar un paraigues a mode d'umbreal·la ...

Aniré doncs, amb l'unic objectiu d'acabar-la encara que sigui xino-xano.

Mai enrere!