Post Travessa Montseny

Pssssssssssssssssssssssst

Aquesta onomatopèia crec que és la que millor descriu la cursa d'avui. Perquè he punxat i de valent. Anem a explicar-ho des del principi.

Em llevo a les 2 del matí (si, és correcte). Passo a buscar al Pardi a les 2:45h i cap a Gualba.

Allà no arribem gaire sobrats de temps, 20 minuts abans de les 4. Ens inscribim i agafem l'autocar que ens porta en uns 3/4 d'hora a Aiguafreda, lloc de sortida.

Comencem a les 5:00h, encara fosc amb una forta pujada cap al Tagamanent. El Pardi comença molt i molt fort. Jo només el puc seguir durant 25 minuts i acabo amb els tibials carregats i els pals per alleugerir les cames. Seguim pujant i arribem al Tagamanent; em vaig trobant gent coneguda. Porto bon ritme. Segellem al cim i cap avall de nou. El Pla de la calma (pels novells us asseguro que no és pla) es va fent corrent als plans i baixades. S'arriba a Coll Formic, bon avituallament amb el Germà Giol com cada any. Atrapo al Pardi, però ell segueix cap amunt, en direcció al Matagalls. Jo agafo una mica de forces amb 3 donuts i també cap amunt.

El vaig atrapant, però no vaig gaire sobrat. Arribo gairebé com ell al Cim i un altre cop cap avall, en direcció Sant Marçal. Les forces comencen a minvar. Començo a tenir un principi de Pájara. Afluixo el ritme de baixada. Arribem al control i avituallament abans d'iniciar la pujada a les Agudes. Quan jo arribo el Pardi marxa.

Inicio la pujada amb calma. Em conec el recorregut i se que si s'arriba amb forces al Turó de l'Home, després es pot avançar molt de tros a tota la baixada. El camí va pels famosos "castellets", una grimpada entretinguda, però que amb 30km a les cames no fa gaire gràcia en alguns trams aèris. El tros final pots decidir anar fins al coll per un "camí" decent o pujar pel dret en una grimpada bastant aèria i directe cap al cim. Evidentement pujo pel camí.

Arribo al Cim a les 10:20h. Ja tinc clar que no reduiré les 7 hores de l'any passat. Em noto que no tinc gaires forces. Vaig menjant barretes i glucosa. La cadera em coneça a fer mal. Al turó de l'home hi ha una ambulància que em posa réflex a la cadera. Vaig dirant, però no em queda gas per córrer a la baixada. M'atrapa el Xavi de Sabadell que anava bastant bé. Després el Jordi de Girona, ja a Santa Fe, i d'altres que ni he vist pq. han passat per altres rutes.

Decidexo anar tirant al meu ritme. No em canso, perquè el pas que portno n0 és canasdor, però no puc estar de pensar en la pista final on hi ha la mina i fa una calor horrible. Decideixo guardar forces per baixar-la corrents i estalviar-me la calor.

La vegetació es va acabant i cada vegada fa més calor. Un munt de gent em va passant, un rere l'altre, sense pietat. Jo no puc fer res més que seguir caminant xino-xano. No em canso, però no estic per córrer gens ni mica. L'esforç acumulat de l'anterior caminada s'està fent notar.

Finalment arribo a la pista. Ara és la meva, plego els pals i començo a baixar llençant. Faig un kilòmetre i de cop i volta, punxada a la cadera! No podia fer ni una passa més corrents. Em ressigno i decidexo baixar caminant, aguantant la calor. Sort de la crema solar. Hi ha molta pols per la pròpia pedrera i per algun cotxe. Són ja les 13:00h ben entrades. El sol apreta.

Finalment, arribo a Gualba cap allà les 13:50h. El Pardi s'ha avançat a rebre'm. Arribo molt insatisfet. Gairebé 9 hores, però ara em preocupa la cadera, tenir-la recuperada per la setmana vinent. Ja he sumat els punts d'aquesta, i ja faré bon temps en properes edicions.

La gent també està força castigada a l'arribada. Afegeixo també que durant tota la travessa els controls i avituallaments de l'organització estan molt bé, però a l'arribada et donen només una beguda i una botifarra amb pa amb tomàquet. Tenint en compte com arribem, trobo que podrien ser una mica més esplèndits, com en altres caminades, on a l'arribada hi ha de tot com en un avituallament del mig de la cursa.

Aquesta ha estat la meva "pàjara" i com l'he sabut controlar en vistes a altres experiències. He arribat molt sencer (peus, cap cremada, sense agulletes), però com comento, el més important ara és recuperar la cadera per la setmana vinent.

Ens veiem a la Reus-Prades-Reus.

Mai enrere!

Pre Travessa del Montseny

Ja la tenim aqui!

La travessa més curta, però jo diria que la més bonica. 45 km pel massís del Montseny, la muntanya que és maca durant tot l'any.
La caminada surt d'Aiguafrefa a les 17:00h del matí, o sigui que gairebé no cal llanterna, i durant tot el dia puja als 4 cims més alts de la Muntanya: el Tagamanent, Matagalls, Agudes i Montseny. Evidentment, té les seves respectives baixades, passant pel pla de la calma, Coll formic, Sant Marçal, Santa Fe i acaba a Gualba.

Aquesta vegada ve el Pardi a fer-me costat, i com cada any suposo que hi haurà el germà Giol a la sortida i al control de Coll Formic. Tot el recorregut és de dia i veus per on has anat passant. El tros final és per una pista assoleiada encarada al sud. Recomano passar-la el màxim de ràpid i arribar-hi tant d'hora com es pugui per a no patir-hi calor.

Físicament no se sis estic recuperat dels 58km de la setmana passada. Em va sortir una butllofa i no vaig poder anar a córrer cap dia. M'enduré els pals, tot i que susposo que no els faré servir pel tipus de terreny.

El temps amenaça sol i temperatures altes. Caldrà posar-se cremeta solar doncs abans de la sortida.

Ens veiem demà.

Mai enrere!

Post Gràcia-Montserrat

9h 45 minuts i 10 punts més!

Ha estat realment dur. Comencem pel principi.
La cursa sortia a les 17:00h de Rius i Taulet a Gràcia, però a les 13:00h estic a Monistrol per deixar el cotxe. Em trobo l'Ernest de Castelldefels i així fem el viatge en tren plegats cap a BCN. Ell que és un gat vell ha deixat el cotxe a Montserrat perquè sabia que a la nit aixequen la barrera del Parking i pots marxar sense pagar :) Per si fos poc, el paio ha baixat a peu des de Montserrat "per escalfar".

Al tren m'explica batalletes i jo converteixo el bagó en un bagó restaurant menjant-m'hi el dinar.

El registre de la sortida una mica caòtic. Males cares per part de la organització i bastanta desinformació, que si has pagat primera setmana, a una fila, si ets federat una altre, però tot això de viva veu. Haurien de prendre nota d'altres marxes, o la federació catalana hauria d'exigir uns mínims de qualitat.


A les cinc menys cinc arriba la Núria i fa alguna foto. Les podeu veure per aqui penjades.

Comença la marxa i hi ha gent que surt corrents, d'altres xino-xano i d'altres senzillament s'esperen als companys.
Em trobo el Carlos i l'Ivan; em comenten que a la Marxa de Navàs anaven molt bé però es van perdre i van fer 2 hores de marrada!


Es puja pel carrer Balmes fins l'avda. Tibidabo, peu del funicular, carretera de les aigues i torre de Collserola. Ja tenim el primer control.
La gent s'ha anat estirant, i a les ziga-zagues es veu la fila de participants que va pujant.
M'enganxo amb el grup del cap-davant que baixa corrents fins la font de la Budellera. Allà em perdo i crec que amb la tonteria faig inconscientment alguna drecera :D

Es segueix fins l'escola Xiprers. Portava un ritme bo. Primer avituallament amb una dona un pèl antipàtica, prohibint veure aigua si no era amb el got oficial. Amb això del got alguns membres de la organització n'han fet un grà massa i han perdut el mon de vista; l'objectiu era no malgastar gots de plàstic, per tant, si cadascú es porta la seva cantimplora o recipient particular, fins i tot encara es gasten menys gots perquè no caldria ni el got verd d'aquest any. Feia molta calor, i fins i tot han recriminat a un participant perquè s'ha tirat aigua pel cap.

Prosseguim amb successives pujades i baixades. Anem cap a Valldoreix i deixem Collserola. El grup del capdavant encara s'estira més. Fa bastanta xafogor, però s'ha d'aprofitar la llum del sol per avançar ràpid. Passem per l'hermita de la Salut i arribem al segon avituallament de Can Maimó.

Allà em trobo al Luís Gómez, un company de la feina que feia l'assistència al seu fill i el seu jove. Bereno entrepans de Nocilla i cap endavant. La rotonda de Castellbisbal no estava gaire bé assenyalada i estic a punt de perdre'm. Deixem Castellbisbal i ja vaig gairebé sol, només es veu a la distància a gent de tant en tant.

Una pujada molt forta porta fins al km 30 i el 3er. avituallament. Portava 4h i 20', era un bon promig que preveia arribar abans de les 2:00h a montserrat i fer menys de 9 hores. Portava una velocitat promig de 6,9km/h.

Segueixo animat i poso el frontal perquè els cotxes em veiessin en algun tram que passava per la carretera.

Tot just abans d'arribar a Ullastrell agafo al Pelayo. Anem tirant xino-xano perquè feia pujada. Gràcies a ell no em salto el control d'Ullastrell, que és una mica perdedor. Queden només 22km. Ens atrapa el Jaume de Sant Boi.

Comença el tram nocturn de debò. Allunyat de zona urbana es passa per les rieres de Gaià i Sant Jaume. En general el tram està bastant ben marcat.

Arribem al coll d'Olesa on hi ha l'avituallament. Ens diuen que només queden 13 km. Semblava que érem a tocar, però venia el pitjor tros de la travessa. Fins que no s'arriba a l'aeri hi ha un tram de 10km de constant pujades i baixades per trialeres plenes de pedres i roques arenisques que relliscaven com una mala cosa. Els guants i els pals afortunadament van frustrar dues caigudes que de ben segur hagués vist les estrelles. Vaig bastant lent. Em deixa enrere el Pelayo i em passen uns 5 participants. Per si fos poc, tot és plè d'uns arbustos que punxen com una mala cosa i t'esgarrinxen totes les cames.

Finalment, a les 2:20h arribo a l'aeri. Allà decideixo agafar forces i aigua, perquè ja em conec la pujada a Montserrat i mai més m'hi agafarà cap pàjara. M'atrapa un company d'igualada i comencem a pujar. Jo amb pals i al meu ritme, ell diu que anava tocat, però trescava més ràpid que jo! El camí enganxa amb el que puja de monistrol i finalment arribo a les escales que baixen a la cova. Ja gairebé hi era! Em va envair una emoció inmensa. Tot el patiment es veia recompensat.

Quatre esglaonets més i fitxo a l'arribada. Dec haver quedat al voltant del 30; caldrà esperar a les classificacions finals, però el què importa és el resultat personal. La meva sorpresa és majúscula quan em trobo el Xavi de Sabadell.

Resulta que al seu fill Carles li ha agafat una sobrecàrrega muscular i ha hagut de plegar. Aquest jovent no aguanta res! ;)

El Xavi em baixa fins a Olesa on hi tinc el cotxe i a les 4:30h ja era a casa dutxat i dormint.

Ha estat una marxa bastant dura, sobretot els darrers 13km perquè són un terreny que no s'em dona bé. També hauré de comprar unes bambes, perquè les que tinc, la sola és massa prima i les plantes dels peus s'en ressenteixen, especialment si el terreny és pedregós.

Ara a descansar tota la setmana, que el cap de 7mana vinent toca la del Montseny, la més curta i la més bonica.

Mai enrere!

Pre Gràcia-Montserrat

Demà dissabte hi ha la Gràcia-Montserrat

Són uns 58 km i 4200m de desnivell. Es surt a les 17:00h de rius i Taulet, o sigui que fins que no es pongui el sol tindrem una mica de caloreta.
El temps és assoleiat i a la nit la lluna està ja en quart minvant, o sigui que a preparar bé el frontal.
Tot i que he anat altres vegades a Montserrat a peu, aquesta marxa no l'he feta mai, i no sé com és el recorregut.
A la web comenten que intenta evitar l'asfalt que cada any creix i creix, i el perfil sembla un no parar de pujar i baixar. Jo ja preguntaré als veterans a la sortida.

Ens veiem a la crònica de la caminada.

Mai enrere!

Jordi

Post Marxa Romànica Navàs

M'he oblidat la càmera de fer fotos i no puc fer reportatge fotogràfic! Aaaarrgggggh.

A part d'això, la cursa ha anat prou bé per la situació que s'ha donat.
A la sortida hi havia "els de sempre", el Xavi de Sabadell, el Jordi de Girona, el Pelayo i les "màquines" i el Carlos i l'Ivan de St. Vicenç. Parlant amb els veterans, m'han comentat que la travessa era bastant planera, però que els pals malament no anirien per si vas petat. També m'han alertat de la temuda riera de Marlés i del tros final abans de Navàs, que no era tot baixada.

Són les 6 de la tarda i sona la traca que dona la sortida. El Xavi surt corrents. El Jordi va tirant fort, i jo vaig fent amb el Carlos i l'Ivan. El Carlos em descobreix que treballa a la mateixa empresa que la Núria.

Seguim i aprofitem la claror del dia per apretar el pas. Durant els primers 20km anem a una mitja de 7km/h. Quan ja és negre nit començo a tenir molèsties a l'estómac. Primera perduda, s'ha anar alerta. Aminoro el pas. La panxa va empitjorant, jo afluxio el ritme a 5km/h. Em passa bastanta gent. És humiliant, però l'objectiu és acabar en condicions i no m'he de deixar endur pel moment. He d'anar avançant mentre el cos es recupera. Les tensions intestinals no s'afluixen, però vaig millorant. Cap al Km36 em prenc un cafetó que m'ajuda bastant; no més cocacoles amb gasos!
Em sento prou bé com per començar a córrer. El cos està bé pq. he descansat ben bé uns 18 km a pas de caminador. Torno a apujar el ritme, primer a 5,5km/h fins a 6 i 6,5. Vaig passant de tant en tant a algú que no va massa fi. Al km 44 em diuen que tinc 77 persones al davant. Jo no em desanimo i segueixo. Atrapo el Joan de Gironella, 66 anys i caminava/corria com un rellotge, sempre al mateix pas regular tant en pujada com baixada. La veu de l'experiència és clau per no perdre's a la nit.
Anem avançant quilòmetres i passant "ermites" o el què intuim que ho son amb la poca llum que les ilumina. Passem la temuda riera de Marlés. Pels que no heu participat mai en aquesta travessa, us comento que és una riera on hi han de posar una corda i un focus, i que en funció de l'aigua que baixa et pots mullar només els peus o fins a sota la collonera. Les teories per creuar-la són diverses; segons uns, diuen de posar-se bosses de plàstic; els més espartans es treuen les bambes i mitjons i passen descalços.; el Xavi em va recomenar creuar-la a sac encara que et mulléssis els peus. Per sort, no baixava gaire aigua, i es podia passar saltant de pedra en pedra.

Seguim avançant fins al control 7, km 62. Ja estem a la quarta part final del recorregut! L'estómac va aguantant però de tant en tant fa unes punxades que em fan parar; els plàtans del control van anar com anell al dit. Són les quatre de la matinada i fa ja fresqueta; em poso el cangur. Una última pujadeta i ja gairebé tot és baixada. El Joan de Gironella em diu que vagi tirant, que s'estima arribar fresc. Jo pitjo l'accelerador que és camí de baixada. Arribo al darrer control i queden només 8 km! Supero les dues pujadetes del final amb un camí una mica perdedor. Vaig a més de 8km/h. Em queden 2km i 10 minuts per arribar en menys de 13hores. La pujada final de Navàs no em permet mantenir el ritme, i arribo a les 7:03am, 13h i 3 minuts després d'haver sortit. Soc el número 42; es veu que hi ha hagut uns quants que s'han perdut i els he pogut passar :D

A l'arribada la organització et dona el resultat totalment informatitzat, i van actualitzant el llistat de la classificació temporal cada dos per tres en un panell que han muntat. Molt ben organitzat tot plegat. Vaig a la dutxa i el senyor Roca em confirma el perquè dels meus mals de ventre. Curiosament un parell de persones més també han tingut problemes estomacals.

I després de la dutxa, massatges dels alumnes d'una escola de Manresa! 3 persones fent-te massatge alhora després de recorrer 80 km és indescriptible. :)

Res més, només afegeixo que el fet de fer-se de nit és una llàstima perquè no pots veure cap ermita ni el paissatge, que llevat de les zones cremades deu ser preciós. Caldrà tornar-hi de dia i amb cotxe.

Us deixo amb la foto de la única ermita que vaig veure.


Ens veiem a la propera.

Mai enrere!

Pre Marxa Romànica del Navàs

Demà Sant Tornem-hi!

Una setmana després de la marxa de Riudoms en tornem a tenir una altre. És la Marxa Romànica del Navàs. 80km pel Bages passant pel màxim nombre d'hermites romàniques que hi ha. L'únic problema és que se surt a les 18:00h de demà dissabte. Això vol dir que bona part del recorregut serà a les fosques. Tocarà tocar frontal i no farà calor, però com en moltes travesses que es fan de nit, et perds tot el paissatge. Hi hauré de tornar un altre cop de dia.

El temps per demà pinta bé, diu enterenyinat a la tarda, lluna a la nit i per diumenge al matí núvol total, encara que espero haver arribat ja.

Físicament estic força bé. Això vol dir no desgastat. Aquesta vegada tornaré a portar pals, pq. em van anar molt bé i no conec si el terreny serà molt abrupte o no.

Em despedeixo amb el perfil, que no sembla molt inclinat, però enganya perquè l'escala horitzontal està molt ampliada. Podeu veure que en 4600m acumulats no es para de pujar i baixar.

Ens veiem a navàs o en aquest bloc després de la travessa.

Mai enrere!