Post Riudoms-La Mola-Riudoms
53,3km i 2550m de desnivell fan 9 punts més!
La cosa no ha começat gaire bé, ja he arribat justet a la sortida, i no he tingut temps per preparar-me bé. Només crema solar a la cara i una mica de baselina, però no m'he cordat bé les bambes ni m'he posat baselina als peus. I la foto friki de rigor a la sortida!
Els temps era assoleiat, i ja des de bon matí feia bastant de vent. Aquest darrer fet s'ha anat accentuant fins al migdia.
Els habituals amb els que em trobo han començat bastant forts, com que al principi era bastant plà, la gent aprofitava. Jo, evidentment, m'hi apunto, però ja he hagut de para dues vegades a cordarme cadascuna de les bambes. Vaig atrapant a la gent, intercanviant salutacions, i fins al Km 12 o 13 que no agafo al Xavi de Sabadell i al seu fill Carles. Però la pujada a Escornalbou no perdona, i jo pujant i baixant ho faig fatal, o sigui que de seguida m'he tornat a despenjar.
Sort que he agafat els pals (malgrat les crítiques rebudes en l'anterior missatge), perquè si bé no han evitat que em cansés, si que han repartit la fatiga per tot el conjunt del cos, de manera que he acabat sense cap sobrecàrrega muscular a les cames, ni als genolls ni res :D
Així a "quatre grapes" arribo a dalt de tot d'Escornalbou. La pujada no ha estat res comparat amb La Mola. Prosseguim amb una baixada pronunciada fins tornar a agafar la segona pujada de la travessa. Respirador del Tunel amunt el vent cada vegada era més fort. Era el Parc Eòlic de la serra de l'Argentera. A la carena el vent et feia volar la gorra i el brunzit dels molins de vents era espectacular. Des d'allà es veia part del recorregut fet a l'anterior prova de la Copa Catalana, la marxa de la Selva del Camp per les muntanyes de Prades.
Deixem la carena per baixar fins al Coll Roig per a començar la pujada a la Mola. Realment sembla un pendent pirinenc, on els pals no servien de res perquè havies de pujar grimpant. A dalt de tot la vista era impresionant, amb el vent com a permanent company. Comença ja la forta baixada amb la idea al cap que l'arribada ja és més a prop que la sortida.
Semblava que només quedaven dues petites pujades fins l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, doncs de petites res i a sobre la baixada era per uns esglaons tallats a la roca on el peu no t'hi cabia. Ara ja "només" quedaven uns 13 km de baixada i pla. Amb els ànims ben alts començo a córrer durant bona part del recorregut, però el cansanci i el fort sol de les 12:00h es fan notar, i vaig parant de tant en tant.
Per postres a Montroig del Camp algú ha tret les cintes que marquen el camí i un company de Val i jo ens hem perdut. Ben bé ha suposat 15 ó 20 minuts donant voltes amunt i avall. Fet i fet no importava, perquè només quedaven uns pocs quilòmetres pel plà, però al de Valls li ha fet molta ràbia perquè volia millorar el temps de l'any anterior.
De Montroig a Montbrió i enganxem amb el recorregut de l'anada. Aquests trams rectes i "plans" de tornada no ho són tant. El sol apreta, i finalment, la plaça de l'església de Riudoms.
Ha estat una travessa bastant exigent, on he acabat mancat de forces però sense cap part en concret del cos fatigada.
La organització ha estat correcte, tot i que una mica més d'aliments sòlids o més adequats per l'activitat física s'haurien agrait.
Ara toca descansar i recuperar forces, perquè d'aqui a menys d'una setmana toca la de Navàs, 80km.
Mai enrere!
La cosa no ha começat gaire bé, ja he arribat justet a la sortida, i no he tingut temps per preparar-me bé. Només crema solar a la cara i una mica de baselina, però no m'he cordat bé les bambes ni m'he posat baselina als peus. I la foto friki de rigor a la sortida!
Els temps era assoleiat, i ja des de bon matí feia bastant de vent. Aquest darrer fet s'ha anat accentuant fins al migdia.
Els habituals amb els que em trobo han començat bastant forts, com que al principi era bastant plà, la gent aprofitava. Jo, evidentment, m'hi apunto, però ja he hagut de para dues vegades a cordarme cadascuna de les bambes. Vaig atrapant a la gent, intercanviant salutacions, i fins al Km 12 o 13 que no agafo al Xavi de Sabadell i al seu fill Carles. Però la pujada a Escornalbou no perdona, i jo pujant i baixant ho faig fatal, o sigui que de seguida m'he tornat a despenjar.
Sort que he agafat els pals (malgrat les crítiques rebudes en l'anterior missatge), perquè si bé no han evitat que em cansés, si que han repartit la fatiga per tot el conjunt del cos, de manera que he acabat sense cap sobrecàrrega muscular a les cames, ni als genolls ni res :D
Així a "quatre grapes" arribo a dalt de tot d'Escornalbou. La pujada no ha estat res comparat amb La Mola. Prosseguim amb una baixada pronunciada fins tornar a agafar la segona pujada de la travessa. Respirador del Tunel amunt el vent cada vegada era més fort. Era el Parc Eòlic de la serra de l'Argentera. A la carena el vent et feia volar la gorra i el brunzit dels molins de vents era espectacular. Des d'allà es veia part del recorregut fet a l'anterior prova de la Copa Catalana, la marxa de la Selva del Camp per les muntanyes de Prades.
Deixem la carena per baixar fins al Coll Roig per a començar la pujada a la Mola. Realment sembla un pendent pirinenc, on els pals no servien de res perquè havies de pujar grimpant. A dalt de tot la vista era impresionant, amb el vent com a permanent company. Comença ja la forta baixada amb la idea al cap que l'arribada ja és més a prop que la sortida.
Semblava que només quedaven dues petites pujades fins l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, doncs de petites res i a sobre la baixada era per uns esglaons tallats a la roca on el peu no t'hi cabia. Ara ja "només" quedaven uns 13 km de baixada i pla. Amb els ànims ben alts començo a córrer durant bona part del recorregut, però el cansanci i el fort sol de les 12:00h es fan notar, i vaig parant de tant en tant.
Per postres a Montroig del Camp algú ha tret les cintes que marquen el camí i un company de Val i jo ens hem perdut. Ben bé ha suposat 15 ó 20 minuts donant voltes amunt i avall. Fet i fet no importava, perquè només quedaven uns pocs quilòmetres pel plà, però al de Valls li ha fet molta ràbia perquè volia millorar el temps de l'any anterior.
De Montroig a Montbrió i enganxem amb el recorregut de l'anada. Aquests trams rectes i "plans" de tornada no ho són tant. El sol apreta, i finalment, la plaça de l'església de Riudoms.
Ha estat una travessa bastant exigent, on he acabat mancat de forces però sense cap part en concret del cos fatigada.
La organització ha estat correcte, tot i que una mica més d'aliments sòlids o més adequats per l'activitat física s'haurien agrait.
Ara toca descansar i recuperar forces, perquè d'aqui a menys d'una setmana toca la de Navàs, 80km.
Mai enrere!
posted by Sarri at 7:54 p. m.
1 comments
