Pre 3era Marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades (64,6km)

Aquest dissabte dia 1 d'Abril, té lloc la 2ona etapa de la Copa Catalana. Aniré a la 3era Marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades. No l'he feta mai, i gairebé segur que ningú m'hi acompanyarà (a excepció és clar, dels altres participants). El Pardi potser s'hi apunta a última hora, però em va dir que havia de treballar.

Us poso el perfil perquè us en feu una idea.


Aquesta vegada són gairebé 65km, i el què és pitjor, un desnivell acumulat de 4.700m. Aquest últim factor em farà alentir una mica el pas ;)

Pel perfil crec que es deu assemblar una mica a la travessa del Montseny, però amb 20 km de més. Caldrà per tant, reservar forces pel tram final. Els 10 primers km els penso fer caminant, doncs són tots de pujada. Després hi ha 2 "tirons" més, i no sembla en general que hi hagi cap tram majoritàriament pla.

Físicament no estic fi del tot, doncs el cap de 7mana passat vaig estar engripat, i aquesta setmana he anat només 2 cops a córrer per recuperar una miqueta, però veurem si notaré els km de fa 2 setmanes o no.

La sortida és a les 7 del matí, o sigui que caldrà matinar per anar a les terres tarragonines. La previsió del temps diu sol i núvols, però no amenaça pluja. Només espero que el cel estigui enterenyinat com per a evitar una temperatura massa alta, doncs aquests dies està fent bastanta calor.

Ja us explicaré al proper missatge com ha anat.

Mai Enrera!

Post Marxa dels Castells de la Segarra

Ja en tenim una!

I 6 puntets menys per la CCCR. La travessa ha anat força bé. El recorregut discorre pels bonics pobles de la Segarra. El paissatge és pla però enganya, perquè els tobogans se succeeixen pujant i baixant sense parar. Es veu que cada any surt d'un lloc diferent, i també canvien el sentit de la volta. Això deu donar un alicient a la prova si la fas més d'una vegada.
He fet un reportatge fotogràfic que el podeu veure aqui.

Aquesta vegada ha vingut la "bèstia parda", altrament conegut com a Pardi. A les 7:00h del matí hem sortit d'Hostafrancs, just quan ja començava a clarejar. Com que el temps estava indecis, he optat per agafar l'impermeable. El Pardi, més experimentat, ha decidit no agafar-lo.

Sortim a bon ritme, corrent suau. Anem deixant gent enrera fins que la situació s'estabilitza i anem al capdavant més o menys els mateixos. Arribem a Florejacs (11km), on hi ha un avituallament potent. No ens entretenim gaire, i seguim endavant.

Seguim corrent a la mateixa velocitat. Passem per un control i arribem a Guissona (20,85 km), el poble on hi ha la segona empresa que més factura de la provincia de Lleida, i de ben segur que algun dia serà una multinacional de l'alimentació.

Continuem, ara ja una mica més cansats. Anem caminant a les pujades i arribem a Llor (26,lkm). Ens jalem l'entrepà de butifarra de rigor, però estem ja bastant petats. Per si fos poc, ens atrapen unes bèsties que entrenaven pel Raid Galuois. Anaven amb una motxilla a l'esquena i al pit, i ens van passar com si estiguéssim aturats.

Seguim, ara ja caminant, fins al següent control de Castellnou d'Oluges, on hi ha unes boniques escales que et fan suar la cansalada.

A dalt de tot de les escales ve un planet i decideixo posar-me l'MP3 i començar a córrer (no gaire ràpid, eh); el Pardi no es troba massa bé i segueix caminant. Segueixo així, fins a Cervera (37,7km) on esperava als participants un avituallament potent. Durant el camí ja gairebé no coincideixo amb ningú. Els múscols de les cames em comencen a fallar, però mentres no senti principis de butllofes o problemes de lligaments, jo segueixo; tanmateix, les agulletes no me les treurà ja ningú!

Llavors comença l'enganyifa, cada control o membre de l'organització que em trobava em deia que només quedava una pujada. Doncs no, ja us dic jo que en vaig comptar unes quantes més.

S'arriba a l'Aranyó i ja només queden 10 km per acabar! Vaig atrapant a uns quants dels que ens havien passat, i arribo a Hostafrancs com a cap d'un "pelotón" que m'estimulaven a córrer perquè no quedéssin per sobre meu :D

Resultat, 5h45 de travessa i he quedat el número 32! El Pardi arriba uns 20 minuts més tard, ja molt més recuperat. Aprifto per estirar i afartar-me mentres l'espero.

No està malament, però no duia els deures de la pre-temporada fets, i es podria dir que he aprovat justet.

Com a travessa és molt bonica, pel paissatge plè d'ametllers florits, els camps verds que hi havia gràcies a les plujes abundants d'aquest any, l'olor a farigola (i a adob ;). Discorre per camins principalment agrícoles, amb un 10% d'asfalt i potser un 10% per camins del costat de les espones.

És una travessa que recomano especialment fer-la amb bicicleta, on hi ha moltes altres rutes ben marcades. També es pot anar per la carretera amb cotxe i visitar els castells, alguns d'ells força antics.

Ara a descansar i recuperar que estic una mica baldat.

Ens veiem d'aqui dues setmanes a la marxa Selva del Camp - Muntanyes de Prades.

Mai enrera!

19/03/2006 Marxa dels castells de la Segarra (51km)

Ja arriba la primera prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR). És el dia de Sant Josep, o sigui que em perdré les celebracions, però aprofito per a dedicar a tots els Joseps i al meu pare aquesta caminada.

La ruta discorre, com el seu nom indica, per la Segarra. La sortida i arribada és a Hostafrancs, bonic poble situat a mig camí entre Cervera i Guissona. És per tant una caminada circular.

Sobre el tipus d'itinerari en desconec totalment el desnivell i traçat recorregut, doncs no he pogut aconseguir cap mapa ni paper explicatiu. A la seva web no hi diuen gaire cosa:
www.welcome.to/marxadelscastells

Amb prou feines he pogut esbrinar on estava situat aquest poble d'Hostafrancs, doncs més d'un crec que anirà a la parada de metro ;)

La previsió meteorològica no pinta gaire bé, temperatures de 5 a 13º; al matí diuen que pluges i cap al migdia sortirà una mica el sol :(

Ja us ho acabaré d'explicar en el proper missatge, de després de la travessa.

El diumenge 19, a les 7 del matí, ens veiem a Hostafrancs!

Mai Enrera!

La Copa Catalana de Caminades de Resistència

Aquest blog ha estat iniciat davant del repte que m'he plantejat aquest any de fer la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Ja fa anys, que iniciat pel meu amic Francesc i el seu pare, anàvem fent diverses Caminades de Resistència saltejades (les més típiques, Matagalls-Montserrat, Núria-Queralt i Travessa del Montseny). Potser ha estat l'edat (el canvi de les desenes) o perquè ja tocava, aquest any m'he proposat fer tota la Copa Catalana.

Pels no iniciats, explicaré que una Caminada de Resistència és un circuit marcat per la muntanya, on una organització prepara avituallaments i un obsequi a l'arribada. Els recorreguts són variats; a voltes són circumbalacions que arriben d'on han sortit, a vegades consisteix en anar d'un lloc emblemàtic a un altre (Matagalls Montserrat, per exemple). El recorregut és vairat, d'uns 40 a 100km depenent de la cursa, i el desnivell també es variat, amb curses llargues i "planes" (com la Montserrat-Reus) o bé les més accidentades (com la Núria-Queralt).

Totes aquestes caminades s'agrupen en el què s'anomena Copa Catalana, i per aconseguir el trofeu has d'aconseguir 142 punts. Et donen 1 punt per cada 10km i 1 punt per cada 1000m de desnivell. D'aquesta manera, si tens algun compromís que no et deixa fer alguna de les caminades, pots assolir igualment la Copa Catalana, doncs en total sumen més de 1000km.

En aquesta aventura, no hi estaré sol, perquè amb els anys et vas coneixent amb els de sempre, i espero que la gent es vagi apuntant a caminades de forma itinerant. De moment, el Pardi vindrà a la primera, Els Castells de la Segarra, la qual us explicaré en el següent blog.

Espero que us animeu a provar alguna d'aquestes caminades, doncs hi ha molt bon ambient i normalment els paisatges són molt bonics; la més recomanable per iniciar-se és la Travessa del Montseny, per ser de les més curtes (46km) i passa per un dels indrets més bonics del nostre país.

Si algú s'ofereix a venir a recollir el què queda de mi al final de les curses, o veure l'arribada també s'agrairà (jejeje); mentres espera pot aprofitar per passejar per l'entorn.

Mai enrera!